Tots a la plaça de Sant Jaume

És possible que abans de final d'any, a primers d'any o en la pròxima primavera (qui sap) es comenci a aplicar el model de finançament derivat del Nou Estatut de Catalunya. Cap polític és capaç d'afirmar amb meridiana claredat, a aquestes altures, quan es complirà l'acord (o “els acords”, perquè hi ha hagut diversos). I això si no ve el Tribunal Constitucional i arrasa amb totes les aprovacions oficials al Parlament Català, Parlament Espanyol, referèndum i Senat. Si arribés aquest moment hauríem de preguntar-nos, i per a què serveixen aquestes institucions democràtiques? Deixem que actuï, legisli i governi el citat tribunal i afer conclòs.
Els incompliments de paraula dels màxims dirigents del govern espanyol han estat tants que ja he perdut el compte. És una norma que ve de lluny, de ben lluny. De tan lluny que ja no els dóna ni vergonya el desdir-se a cada moment, ni es ruboritzen…
No cal estranyar-se, per tant, que una bona col·lecció d'entitats hàgim convocat una concentració per al divendres, dia 5 de desembre a la Plaça de Sant Jaume, a les 7 de la tarda, en la que es llegirà un manifest consensuat, en el que es demanarà una NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
Per a alguns la cosa pot sonar com molt grossa però no ho és tant. Catalunya es ve debatent en aquests últims mesos del 2008 en un mar de dubtes i incerteses. Molts estem arribant a la conclusió convençuda i totalitària que ja és hora d'anar agafant (que no demanant) el camí de la independència. Es van veient gestos, signes, joventut convençuda i més banderes independentistes que mai. Oradors sorgits de l'anonimat, demanen la independència com a professionals de la política. Molts ciutadans de Catalunya han començat a aixecar el cap, han vist el que hi ha i no volen tornar a baixar-lo.
Les mentides tenen els peus molt curts. Les mentides insurreccionen i fan remoure els calius dormits. Molts hem començat a adonar-no que tant d'enganyifa amb els Estatuts, les negociacions, els dèficits i les balances fiscals, no ens porten, de moment, a cap port fiable. El vell crit: “Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia” ja fa temps que ha passat a la història. Ara toca Estat Propi, una Constitució Catalana i convertir-nos en una autèntica Nació Europea. Ara toca independència.

Publicat al Diari Crònica