A propòsit de la integració

Últimament van sortint a la palestra els mètodes que utilitzen els anomenats “progressistes” catalans pel que fa a les anàlisis electorals. L’aparició dels fòrums d’internet i l’accés a la informació de tot el món, ha propiciat que, de vegades, algú s’oblidi un arxiu en un lloc obert de la xarxa i tothom se n’assabenti. Quan això ocorre tots queden sorpresos dels dits mètodes estadístics, els ingredients principals del qual són “zones de parla catalana” i “zones de parla castellana”.
Els barems a què ens referim, diuen que amb el pas del temps el “vot captiu” va pujant o baixant, segons si els ciutadans parlen més o menys català. Però això és només la punta de l’iceberg. Darrere aquestes anàlisis simplistes (descuits de polítics novells) n’hi ha altres molt més complicats i que es vénen fent des de fa trenta anys, exactament des del mateix dia en què es van saber els resultats de les primeres eleccions municipals democràtiques a Catalunya, sobretot en els diferents cinturons de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquelles primeres eleccions de 1979 van arrasar PSC-PSOE i PSUC, sobretot en el primer cinturó de Barcelona, gràcies al vot de la massiva immigració estatal, aquesta que en les estadístiques neolerrouxistes citades continuen anomenant ‘NRE’ (nascuts en la resta de l’Estat) i que podien superar tranquil·lament el milió de persones en aquells moments...

Llegir l'article complet: http://blocgran.cat/?page_id=532