dilluns, 19 de gener del 2009

No todos los muertos son iguales...

Aunque no estoy en todo de acuerdo con el artículo, no puedo por menos que suscribir gran parte de su contenido. En el Estado Español se entiende muy malamente la palabra solidaridad, sobre todo por parte de muchos falsos progresistas de rancia etiqueta.

Israel i l'esquerra farisea "FRANCESC PUIGPELAT "

Vagi per endavant que no estic d'acord amb la Pilar Rahola ni justificaré apriorísticament qualsevol decisió militar que prengui el govern de torn d'Israel. La Rahola es queixa molt del maniqueisme en què cauen els anti-israelians. Té raó, però el problema és que, combatent amb tanta vehemència els anti-israelians, ella mateixa esdevé una maniquea de signe contrari: els bons d'Israel contra els dolents palestins.
Jo crec que a qualsevol guerra les culpes solen estar bastant ben repartides, però no és aquest el tema que vull tractar. Prefereixo fixar-me en les actituds locals entorn al problema: el conflicte entre Israel i els palestins funciona com un mirall que reflecteix molt bé les misèries polítiques de Catalunya, especialment les de l'esquerra. I, concretament, la seva hipocresia.
L'esquerra catalana organitza manifestacions massives quan es tracta d'oposar-se a conflictes en els que intervenen els seus dos grans enemics: els Estats Units i Israel. Afirma mobilitzar-se en nom de la pau i dels drets humans. Però no és veritat. Perquè hi ha molts conflictes on estan en joc la pau i els drets humans i l'esquerra no piula. Això s'aprecia només amb un parell d'exemples:
1.- La guerra de Geòrgia. L'agost d'aquest any, els tancs russos van envair Geòrgia i van emprendre una guerra llampec que va costar per damunt dels 1.500 morts (més que a Gaza fins ara), entre els quals hi havia nombrosa població civil. La guerra va ser declarada de forma unilateral i amb l'oposició de l'ONU. Preguntes incòmodes: algun partit d'esquerra va protestar? Es va convocar cap manifestació? Van aparèixer cartells per tot arreu acusant Rússia de terrorista, de genocida o de fer de Geòrgia un camp de concentració?
2.- La guerra de Darfur. El govern islamista de Karthum sosté des de fa anys una guerra contra la població negra de Darfur, de religió animista, que ha causat, pel cap baix, 200.000 morts, centenars de milers de refugiats, exiliats, epidèmies i desnutrició de nens. En aquest cas (a diferència de Gaza) es tracta molt clarament d'un genocidi amb totes les de la llei, anàleg al que hi va haver a Ruanda el 1994. Noves preguntes incòmodes: hi ha hagut cap manifestació de l'esquerra? Se sap que Joan Saura hagi mogut un dit? Han llegit algun manifest Pilar Bardem, Lluís Llach i altres progressistes professionals?
Els exemples podrien multiplicar-se fins a l'infinit: Txetxènia, Kosovo, Croàcia, Bòsnia, Sri Lanka, el Congo, Sierra Leone, etc. Tots ells conflictes recents, sagnants i que no han merescut la més mínima atenció de la nostra esquerra farisea. Només silenci i indiferència.
Per què? Molt senzill: a l'esquerra catalana li importen un rave els palestins, els sudanesos, els georgians, els kosovars, els iraquians o els congolesos. L'únic que els interessa és buscar una excusa per atacar els Estats Units i Israel. El ressentiment de la fracassada esquerra post-marxista és profund, visceral, radical, hipòcrita i, sobretot, mesquí. Molt mesquí.

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona