'Nuestro objetivo es promover la independencia de Catalunya'

El Cercle d'Estudis Sobiranistes se constituyó legalmente el jueves 11 de octubre por la tarde como fundación, con el vocal del CGPJ Alfons López Tena como presidente y el profesor de derecho constitucional de la UPF Hèctor López Bofill como vicepresidente ejecutivo (Composició del patronat). Uno de los colaboradores del Cercle es el santboià Pedro Morón. Tot l'article

L'injuriós invicte Federico Jiménez Losantos

Quan el mes que ve farà 32 anys de la mort del dictador Francisco Franco (20-N) incomprensiblement encara perduren en les ones hertzianes emissores de ràdio que propugnen el més pur “movimiento nacional”. Per més que intento comprendre i dilucidar els motius, no encert a donar amb ells.
S'ha aprovat fa temps una Constitució de tots els espanyols, uns Estatuts d'autonomia que ratifiquen legítimament les “diferències” o “peculiaritats” de cadascun dels territoris que configuren l'Estat Espanyol actual. Tot això dins un marc democràtic que s'ha donat a anomenar “la transició sense traumes”. Però, curiosament, ens trobem amb una part substancial de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana de les Españas Imperiales, que no ha avançat ni un mil·límetre des que va morir el dictador.

Prova inequívoca de tal afirmació, la COPE, un mitjà d'incomunicació que s'utilitza única i exclusivament per a l'enfrontament i la confrontació. Tots i cadascun dels programes que emet aquest monstre radiofònic, van destinats a revifar les “dos españas”, a recordar als seus oients que encara no s'ha acabat la Guerra Civil, que encara queden vermells, maquis o el que és molt pitjor; nacionalistes perifèrics que intenten el desmembrament del país. Que encara queden catalans, bascos i gallecs per civilitzar, que España es Una Grande y Libre. Clar que sempre “ens quedarà L'Àngelus” de les 12 del migdia per intentar dissimular que estem escoltant alguna cosa semblant a la paraula de Déu...

En qualsevol nació civilitzada dels cinc continents, un mitjà de comunicació com aquest seria declarat il·legal. Els nord-americans, per exemple, li haurien tret randa a dos-cents articles de la seva Constitució per procedir al seu tancament immediat. Demòcrates i republicans, farien sorgir a la palestra que aquest mitjà de comunicació és una clara ingerència d'una institució religiosa en les tasques que corresponen al Govern Federal dels Estats Units. Altres traurien punta al fet inqüestionable que s'incompleix arbitràriament i es malinterpreta la, tan cloquejada, llibertat d'expressió. Però, amics, estem a Espanya i sembla que aquí es permet tot segons el mitjà i les persones que ho pregonen.

Un mitjà de comunicació eclesiàstic, teològic, doctrinari, evangelitzador, religiós i pertanyent a la Conferència Episcopal Espanyola o el que és el mateix: a les ordres del Vaticà, no pot cridar a la confrontació, a la guerra santa entre comunitats, a la defensa d'una sola opció política (la dreta més recalcitrant i involucionista) que casualment coincideix en molt amb “una de las dos españas”.

I aquesta emissora partidista, apàtrida i rancorosa, no dubte a contractar certs periodistes mercenaris perquè li facin la tasca bruta. Professionals (?) de la mentida, la calúmnia, la difamació i la tergiversació total de l'article 20 de la Constitució Espanyola, aquest que ens parla de la llibertat d'expressió i separa el blat de la palla, diferenciant-ho de la injúria i la mentida, per exemple.
Govern, Jutges, fiscals, Audiència Nacional, Tribunal Constitucional... Tots a l'uníson semblen fer la vista grossa a la COPE, en pro d'una llibertat d'expressió mal entesa i pitjor aplicada. És més important que algú cremi la fotografia d'un rei sense comandament ni poder decisori o faci una caricatura...

Ningú s'adona que una mentida dita mil vegades... que una idea errònia llançada en un mitjà de comunicació de masses és molt més perillosa que una bomba adossada, una caricatura o la crema d'una fotografia.

I aquí segueix, rient cada matí des de la capital de las españas, Federico Jiménez Losantos, el gran masturbador de la mentida i perillós delinqüent noticiari. El falsificador de la veritat per excel·lència, el Joseph Goebbels nacionalsocialista espanyol. Llegint, matí després de matí, els escrits que li passen Les seves Eminències. Editorials preciosistes omples de “roman paladino” i “siempre hay un roto para un descosido”.
El malabarista del despropòsit i dels “assassins per onsevol” que formen part de parlaments triats democràticament, però que guarden armes perilloses als seus domicilis que cal escorcollar... El delator dels nacionalistes perifèrics, que més que parlar lladren o xiuxiuegen polonès. El periodista que proclama haver estat lluitador antifranquista, però els continua defensant fins somiant. L'enemic de la diferència nacional, el totpoderós Jiménez Losantos, amb el que ningú pot (ni la Constitució) i que encoratja cada matí als gloriosos Tercios de Flandes, l'Espanya donde nunca se pone el sol o las gestas gloriosas de la División azul...

Esbirro de l'Església mal entesa, Federico Jiménez Losantos, apedrega dia després de dia als que se surten de l'Espanya Uniformada, amb el suposat beneplàcit de tota la classe judicial, religiosa i política. Si hi ha querelles, es paguen i afer conclòs. La casa és gran i no mira en despeses. Els pobres que esperin. Un senyor que, si hi hagués justícia de debò, hauria d'estar sota reixes, tancat a la masmorra més freda i fosca d'Alcalà Meco. Mal li aniria a aquest mercenari de la informació, si tots i cadascun dels agreujats tinguéssim de debò via lliure a la justícia.
Mal li aniria a aquest pregoner de fira vingut a més, si tots els agreujats tinguéssim accés a la protecció que mereixem per part de l'Estat centralista.
Mentrestant, els periodistes anònims (els que no som estrelles) hem d'anar mesurant les paraules (o els dibuixos) per no incórrer en cap supòsit que contradigui les lleis establertes. Amb mil juristes que tafanegen des del Passeig de la Castellana tots els nostres passos. Legió d'observadors, alts funcionaris d'hisenda, espies clandestins, que tafanegen els nostres escrits, les nostres paraules en els mitjans audiovisuals, no sigui que transcendeixi massa això de les balances fiscals que no s'han publicat i sigui del domini públic que l'Espanya de Jiménez Losantos esprem a uns per afavorir descaradament a altres, i no sempre als més desfavorits.

Pedro Morón de la Fuente
Escriptor i Periodista

Se ofrece concejal

El Periódico de Catalunya
/10/2007 PROTESTA EN EL BAIX LLOBREGAT
Se ofrece concejal
• Una plataforma se queja de los elevados sueldos del alcalde y los ediles de Sant Boi con una singular página en internet

Noticia aparecida hoy en El Periódico de Catalunya
y firmada por
XAVIER ADELL

Publicidad institucional

En el semanario "El Mercat de Sant Boi", correspondiente a esta semana (del lunes día 8 al 14 de octubre), que se ha repartido hoy, aparece media plana de publicidad municipal en la página 3 correspondiente al Barrejant'07.
Todo entraría dentro de la normalidad a no ser por la circunstancia de que el "Barrejant" se ha celebrado los días 5, 6 y 7 de octubre. Ya es agua pasada.

Sin comentarios...

Primer acte reivindicatiu de l'Associació Santboiana Proseleccions Esportives Catalanes

En el transcurs de l'emocionant partit de rugbi celebrat en el Baldiri Aleu aquest diumenge, entre la U. E. Santboiana i el C. D. El Salvador de Valladolid, partit que lamentablement ha perdut l'equip local per 13 a 23, ha efectuat el seu primer acte reivindicatiu i de presentació l'Associació Santboiana Proseleccions Esportives Catalanes.
Tres dels components de la Junta Gestora de l'Associació i altres afiliats, van procedir a la col·locació d'una gran pancarta (que es poden veure en les fotos adjuntes) van repartir adhesius i tríptics facilitats per la "Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes" i va ser ondada una gran bandera en el transcurs de tot el partit que ha estat retransmès en diferit pel Canal 33 de la televisió catalana i al que han assistit nombrosos socis i simpatitzants de la U. E. Santboiana

L'entitat es va crear el passat dia 28 de setembre en una reunió que va tenir lloc en Cal Ninyo i a la que van assistir una quinzena de persones. En la dita reunió es van aprovar els Estatuts de l'entitat i la seva Junta Gestora que va quedar configurada de la forma següent:
President: Félix Caparrós i Siles
Secretari: Josep Maria Comas i Valenzuela
Tresorer: Sergi Turiella Gómez
Vicepresident 1er.: Ferran Cobo i Forns
Vicepresident 2on.: Pedro Morón de la Fuente.

Posteriorment l'associació es va presentar el dia 1 d'octubre en el Registre d'Entitats i Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat.

D'altra banda en l'acte de presentació del llibre Nació.Cat de Saúl Gordillo (5 d'octubre) , es va dur a terme un avanç del Bloc elaborat per l'entitat i que en breu serà inaugurat oficialment i del qual donarem complerta informació.

El diari Avui publica el meu article de rèplica a López Bofill

El diari Avui ha publicat avui dissabte el meu article de rèplica a Hèctor López Bofill (pàgina 24) obrint les pàgines de la secció Diàlegs.
Curiosament és la notícia més llegida del diari en la seva versió digital. Espero que els lectors d'aquest diari sàpiguen comprendre les bones raons que m'han impulsat a tal rèplica i que aquesta serveixi per a alguna cosa més que per crear polèmica.
Aquesta es la Versió PDF del article.

Carta abierta a Hèctor López Bofill

Distinguido señor Hèctor López Bofill:

Ha descubierto usted -¡por fin!- la “sopa de ajo” o lo que es lo mismo; la causa fundamental de todos los males que aquejan a Catalunya, es decir: el gueto migratorio de los años 60 y 70....
Es evidente que ante la dificultad creativa que se le presenta al observar, palpar y analizar la situación política y social de nuestra nación (sin estado) lo más fácil es arremeter contra el “gueto españolista del Baix Llobregat” fuente de todos los males que aquejan a Catalunya.

Claro que afirma usted -entre líneas- que un mayor entendimiento entre las fuerzas políticas nacionalistas, catalanista e independentistas, hubiera propiciado que el Molt Honorable José Montilla siguiera siendo el alcalde de Cornellà. Esa es la verdad y no otra. Créame; no ha ganado la presidencia de la Generalitat “el gueto españolista”, más bien la ha perdido el descontrol, la soberbia y los “codazos” entre los dos partidos que podrían formas mayoría absoluta nacionalista (soberanista o independentista) en el Parlamento de Catalunya. Dejemos a un lado –por indefinidos e inoperantes- a los compañeros de Iniciativa per Catalunya...

En su artículo “Premiar el gueto” publicado en el diari Avui, lo dice usted todo con el titular. Algo difícil de conseguir por un periodista. Pero al decirlo todo con el titular, está poniendo de manifiesto su error netamente partidista. No se trata de “premiar” a nadie. Se trata de las leyes democráticas avaladas por las urnas. En definitiva; el “gueto” tiene mayoría en Catalunya con el apoyo de otras fuerzas políticas que le han dado “la grossa de Nadal” o lo que usted denomina como “premio”.

Pero claro, como posiblemente usted tenga que “nadar y guardar la ropa” no puede atacar de frente a tan potentes formaciones políticas y carga contra los “no catalanistas” o sea; los inmigrados de toda índole y condición, entre los que yo me encuentro por origen, no por ideología.
Usted, Sr. López, lleva mucho tiempo siendo irrespetuoso e irreverente con el “pluralismo”. Léase, si tiene tiempo y le place, mis últimos libros –“Yo, catalán de Granada” e “Historias de la inmigración” (La Busca Edicions S. L.)- verá que digo exactamente lo mismo que usted, pero con expresiones más documentadas, más vividas y más razonadas. Ya en el año 2001 (27 de octubre) la Associació Catalònia Acord, leyó un manifiesto en el Palau Reial de Pedralbes ante 350 personas inmigradas de esos años, proclamando la falta de catalanidad de nuestro –mal denominado- colectivo andaluz de Catalunya (¿Hasta cuándo?.) Los manifiestos (en catalán y castellano) fueron editados en un libro denominado “Catalònia Acord” del que se hicieron 10.000 ejemplares. Si lo desea le mando un ejemplar a la dirección que me indique.

Y digo que es -y ha sido- usted irrespetuoso porque –sin, posiblemente, quererlo-, nos mete a todos en el mismo saco “montillista”, cuando la realidad es muy diferente. Busque usted en el “Google” el artículo “Por qué José Montilla puede o no puede ser presidente de la Generalitat” de Pedro Morón, y verá las motivaciones de esta afirmación.
Quiero decirle con todo lo anterior que en mis escritos he propugnado por la integración de los míos, si no total, sí en el reconocimiento de los derechos identitários, lingüísticos e históricos de Catalunya. El tema de la lengua catalana –de hablarla o no después de tantos años- es mucho más complicado de lo que usted piensa. Entra en ello el nivel cultural de aquellos inmigrados (mis padres y abuelos) la situación política del momento y, ciertamente, que fuimos directamente a parar a “guetos” aislados donde lo único que se hablaba era castellano (y malo). Amigo, no es tan fácil y racional como usted lo explica en todos sus escritos. Habla de oídas o de leídas o de estadísticas, no de vivencias. Ese es uno de los errores de la nueva generación de “delfines” nacionalistas-catalanistas-independentistas......

Se trata –y se ha tratado siempre- de sumar y no de restar. Es decir; de conseguir que otros “Hèctor López” y otros “Pedro Morón” se adhieran a la causa nacional de Catalunya, no que de los pocos o muchos que somos (nunca se ha hecho una encuesta seria al respecto) salgamos decepcionados de unas críticas descarnadas, abiertas y a toda plana –con toro de Osborne incluído- culpando a los de nuestro origen de todos los males de Catalunya, atacando al Baix Llobregat o a Santa Coloma de Gramanet en su generalidad. Sería mucho más justo señalar directamente las políticas neolerrouxistas que se han dado en los últimos 30 años en poblaciones como las señaladas y a los oscuros personajes, entidades y fundaciones que las han propiciado. Políticas, personajes e instituciones, que ya sabemos todos cuáles son. Quien no lo sepa que lea el libro “Els altres andalusos” (Esfera dels Llibres) una prueba más de que, diciendo lo mismo que usted, lo hacemos de otra forma menos xenófoba, excluyente y separatista.

Sepa además, amigo López Bofill, que es usted uno de mis referentes ideológicos, y desde hace años. He asistido a muchas de sus conferencias y le he aplaudido. Pero creo que con esos ataques “frontales” y partidistas hacia la inmigración, tiene la batalla perdida de antemano. Agrégueme, si lo desea, a esa nueva corriente o fórum que se ha creado, y del que forman parte algunos de mis amigos. Sepáreme de sus ataques desmesurados, a diestro y siniestro (aunque sean verídicos) contra la antigua inmigración.

Otra pregunta” ¿quién ha premiado al gueto, el Baix Llobregat, algún partido político o a lo peor el 43,3% de ciudadanos catalanes que se abstuvieron en la autonómicas del año pasado?

En la situación política actual de Catalunya dibujar el escenario entre ciudadanos catalanistas y ciudadanos españolistas es un error de envergadura ¿Sabe por qué? Porque los últimos siempre saldrían ganando. Conozco a muchos López, García, Martínez y Rodríguez que son militantes de ERC o CIU. Si se tomasen al pie de la letra las tesis que usted propugna o sus incendiarios artículos, muchos de ellos abandonarían rápidamente su militancia. Al fin y al cabo su compañero de fórum, Alfons López Tena, arremete principalmente contra los “nacional-españolistas” de España. A los de aquí, a sus hijos y nietos, hay que ganárselos. Forman –formamos parte ya- del paisaje, somos catalanes de pleno derecho, y eso es irreversible.

Pedro Morón de la Fuente