dijous, 24 de gener del 2008

Consejo para amantes religiosos y salvadores del mundo


El monje Thomas Merton decía: «La vida espiritual consiste en amar. No se ama porque se quiera hacer el bien, o ayunar, o proteger a alguien. Si obramos de ese modo, estamos viendo al prójimo como un simple objeto, y nos estamos viendo a nosotros como personas generosas y sabias. Esto nada tiene que ver con el amor. Amar es comulgar con el otro, es descubrir en él una chispa divina.»
(Del libro A orillas del río Piedra Me senté y lloré de Paulo Cohelo.)
Aplíquense este fragmento del libro, aquellos que van de salvadores desinteresados, y corren prestos a colocarse ante los micrófonos o las cámaras en cuanto han hecho algo digno por el prójimo. Parece ser que ganarse hoy en día un lugar en el cielo o una canonización, pasa ante todo por la imagen.
Estos sujetos, antes que santos, son "expertos en imagen". Baste rascar un poco en su piel y se decubre el fráude.

diumenge, 20 de gener del 2008

A propósito de Charles Darwin

Estoy leyendo (aún no lo he acabado) un libro llamado "La vida maravillosa" de Stephen Jay Gould, un escritor muy conocido que ha hecho de su vida una cuestión de fe en lo referente a la divulgación científica. El libro en cuestión nos habla de un descubrimiento efectuado en Burgess Shale que es una antigua cantera de pizarra que se halla situada en territorio canadiense, en el Parque Nacional de Yoho. Una cantera del Cámbrico que ha revolucionado todo lo sabido hasta ahora sobre el origen de la vida.
No soy entendido en antropologia, paleontología y ni tan siquiera en geologia ni ciencias de la naturaleza ¡pobre de mí! Ni quiero ser pedante.
Este libro llegó a mis manos por consejo de mi hijo Jordi que estudia Filosofía y Letras (libro obligado para todos los estudiantes, al menos de su clase). Magnífico consejo. "La vida es maravillosa" es un libro que todos deberíamos leer. Rompe con todos los esquemas y da una amplitud de miras sobrecogedora sobre la evolución (¿o más bien diezmación?) de las especies.
No es que este libro rompa con las teorías evolucionistas de Darwin (que nos han inculcado desde pequeños), al contrario las amplia, pero las deja obsoletas, caducas. Es como si hablásemos de Copérnico comparándolo con Einstein pero en términos peleontológicos.
Pero para no meter más la pata en un tema del que soy neófito total (y perdón por si he cometido algún error de calibre en esta breve introducción) os propongo leer este artículo siguiendo el enlace. Seguro que os picará la curiosidad y compraréis el libro de Stephen Jay:
http://www.arrakis.es/~owenwang/articulos/pasados.htm

¡Que os aproveche!

dilluns, 14 de gener del 2008

El sobiranisme civil porta el lehendakari a Barcelona

Com ja sabreu, la Plataforma Sobirania i Progrés, juntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes, durà a terme una conferència pública amb un ponent d'excepció: el lehendakari Juan José Ibarretxe. L'acte, que portarà per títol “Ahora más que nunca iniciativa política”, té per objectiu donar a conèixer entre el públic català les bases i el desenvolupament del procés sobiranista basc, d'innegable interès per a l'independentisme català. La conferència tindrà lloc el proper dijous 17 de gener a les 19:00 hores a l'Auditori AXA (antic Winterthur) de Barcelona, a l'avinguda Diagonal 547 prop de la parada de metro de Maria Cristina. Des de Sobirania i Progrés us convidem a confirmar la vostra assistència a l'acte enviant un missatge a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat i a participar en la difusió d'aquest important acte organitzat pel sobiranisme civil català. Recordeu que les places son molt limitades, i que caldrà que porteu còpia impresa del vostre missatge de confirmació d'assistència.

dijous, 10 de gener del 2008

Una frase a tener en cuenta

Rousseau :
“Los que quieren tratar la política y la moral de forma separada, nunca entenderán nada sobre ninguna de las dos”.

dimecres, 9 de gener del 2008

Els altres independentistes

Quatre catalans immigrats expliquen més enllà dels tòpics per què defensen la sobirania del país:

(Reportatge El Punt 06/01/2008)

Saoka Kingolo, Diego Arcos, Pedro Morón i Patrícia Gabancho.

«Poques societats com la dels Països Catalans per acollir i incorporar gent forana.» Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona, amplia l'argument afegint-hi: «Vosaltres mateixos, catalans i catalanes de soca-rel, sou immigrants al vostre país, pel fet que ni tan sols podeu viure en la vostra llengua a casa vostra.» Arcos va néixer a l'altra banda del planeta, però és independentista. Nodreix el sector social cada vegada més nombrós de catalans nouvinguts que es decanten per aquesta opció política. Una actitud ideològica que no deixa de generar perplexitat entre ciutadans d'arrels profundament catalanes que defensen posicions més tèbies. És per això que Saoka Kingolo, un activista pels drets humans amb una llarga trajectòria a Catalunya, lamenta que molta gent tingui la imatge prefixada del nouvingut amb barretina que branda l'estelada i no vulgui aprofundir en el raonament que el fa decantar la balança...

Articcle complert:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2688342

dimecres, 19 de desembre del 2007

Jordi Pujol, mucho más que un patriota

Siempre he sabido que el Molt Honorable president Jordi Pujol, seguía con interés los pasos de l’Associació Catalònia Acord desde sus inicios en el año 2001, dato este que ni él mismo me había manifestado nunca, pese a haber mantenido diversas conversaciones sobre temas candentes de la actualidad política con quién esto escribe, sobre todo a raíz de la publicación de mi libro «Yo, catalán de Granada», que él mismo me presentó en Sant Boi en el año 2003 (Cal Ninyo).
Como pidiendo lo imposible, cierto día se me ocurre invitarlo a comer a mi propia casa, aprovechando un acto al que acudimos juntos. Cual fue mi sorpresa cuando acepta a la primera y su esposa Sra. Marta Ferrussola se apunta también.


Evidentemente no soy ningún desconocido para Jordi Pujol y su esposa. Haciendo lo que hago, escribiendo lo que escribo, es normal que hayamos coincidido en muchos lugares comunes. También es muy normal que jamás hubiese pensado tan sólo en la posibilidad de sentar en mi propia mesa una pareja de personalidades tales.
Pero, finalmente así ha sido, como pueden ver en las fotografía de esta plana, lo cual agradezco en nombre de toda mi familia y amigos, por su importancia y significado.
Esta agradable visita ha coincidido con la aparición del libro «Jordi Pujol, Memòries (1930-1980)» que es de suponer sea el primer volumen de las citadas memorias.
Recomiendo a cualquiera que se interese por Catalunya o simplemente por la política, que lo lea. Posiblemente cambie su opinión con respecto a este político catalán considerado como el más importante de los últimos siglos en Catalunya. Por supuesto, también el más influyente dentro de España y el de más proyección en Europa. Y digo que «posiblemente cambie de opinión» porque me consta que en el Baix Llobregat es tenido como una persona netamente de derechas, cuando no es cierto.
Tampoco es un «burgués al uso» como es catalogado por algunos pseudo-progresistas .
Estos críticos tan interesados en tergiversar la figura y obra de Pujol, son los mismos que llevan décadas manteniendo las fuentes culturales de la inmigración de los años 60 a base de talonario, y los mismos que ahora hacen lo propio con los inmigrantes recién llegados.
Pujol ha sido y es, un patriota, un catalán convencido y de pleno derecho, un defensor a ultranza de Catalunya. Ni más ni menos. Por ello ha puesto en peligro su integridad física, su patrimonio, su familia y ha dedicado los mejores años de su vida.
Gràcies president!!

(Foto de arriba, tomada el 15/12/2007 en Can Paulet: Mari Angels Morón, Jordi Morón. Jordi Pujol. Mayte Sais, Marta Ferrussola, Pedro Morón y Rosalia Rodríguez. Fotos: Catalònia Acord)

(Foto de abajo: Se integra Félix Caparrós, entre Pedro Morón y Rosalia Rodríguez)

dimarts, 27 de novembre del 2007

MANIFEST -1 de desembre, tots a la Plaça Catalunya de Barcelona

Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures.

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l’Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

-És l’hora que s’acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.-Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d’infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l’Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l’espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d’uns serveis i unes xarxes públiques d’ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.

-La definició d’aquest model de xarxa d’infraestructures ha de ser autocentrat. S’ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d’usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s’ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, el TAV. No s’han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.

- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d’un terç dels peatges de tot l'Estat.

-Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d’estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d’un sistema centralitzat al servei d’un únic aeroport de primera, Barajas.
-El model de mobilitat i la xarxa viària i d’infraestructures que reivindiquem ha d’estar al servei i a l’interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d’equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat. En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:
-La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE. - Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent quepermeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament lesinfraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisosen matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.
- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l’obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.
- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s’agilitin els mecanismes d’informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.

Per totes aquestes raons i, de manera especial:
EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA. EXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA L'ESTAT ESPANYOL
EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOS

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona