divendres, 2 de gener del 2009

Ha fallecido Ermengol Passola

Acabo de enterarme hace unas horas, que ha fallecido Ermengol Passola i Badia, mi maestro.
Quien ha seguido mis escritos en los últimos 10 años, ha de estar al tanto de la amistad que he mantenido con esta entrañable persona.
Iniciamos juntos la puesta en marcha de la asociación Catalònia Acord, no sin antes haber mantenido largas charlas e interminables intercambios de correos electrónicos y cartas, que guardo en mis archivos personales. Passola era una gran persona, gran maestro y mejor empresario.
Él ha sido el culpable directo de que quien esto escribe, tomase posiciones en defensa de Catalunya. No le costó demasiado, mi mente ya estaba abierta de mucho antes a la idea. Él acabó de inculcarme lo que me faltaba para vislumbrar el por qué Catalunya ha sido, es y será una nación.
Conocí a Ermengol Passola cuando comenzaba el siglo XXI, un amigo de ambos nos presentó. Nuestro encuentro no fue casual, ya que el fallecido buscaba fervientemente un perfil de persona que estuviese ligada con la masiva inmigración de Catalunya que se inició en los años 60. Como no era hombre de decisiones a primer golpe de vista, tardó más de seis meses en analizarme, medirme y sopesarme antes de decirme “Pedro, vamos a crear una asociación, fundación o lo que sea, que sirva de acercamiento entre tu inmigración y los míos”. Y así se hizo. No obstante, la cosa no fue tan fácil. Comimos, merendamos y cenamos juntos infinidad de veces. Cualquier momento era bueno para hablar de cualquier razón poderosa en defensa de Catalunya que, dicha o escrita por mí, tuviese el efecto deseado. Inmediatamente también metió en la tripulación del barco a Paco Candel como presidente de honor.
Efectivamente, fui adoctrinado por Ermengol Passola, y mucha gente lo sabe, sobre todo sus colaboradores más directos; hijos empleados y amigos comunes. Yo rondaba los 50 años de edad y no era un niño, sabía de sobras en el terreno que me estaba moviendo, que era nuevo y resbaladizo, que me traería críticas feroces (como así ha sido) y fervientes felicitaciones. Lo acepté por necesario. Ese es un honor que llevaré puesto hasta el día de mi propia muerte.
Juntos buscamos la financiación suficiente para lanzar la idea (más él que yo). Se creó la Associació Catalònia Acord, y en octubre de 2001 logramos reunir a más de 350 personas, oriundas de Andalucía y otras comunidades del Estado Español, en una cena en el Palau Reial de Pedralbes en la que se leyeron dos manifiestos, uno de nosotros; los primeros inmigrados llegados a Catalunya en aquellos años, y otro de nuestros hijos y nietos. A la semana siguiente numerosos comentaristas lanzaban la noticia en casi todos los diarios catalanes. Curiosamente, ni los propios diarios, ni las dos cadenas de televisión que grabaron el acto, dieron a conocer la noticia. Todo se redujo a 20 segundos escasos en TV3.
La siguiente acción consistió en la edición del libro “Catalònia Acord” (10.000 ejemplares) en el que se presentaban los manifiestos de Pedralbes y numerosos escritos de personas ya ligadas a la asociación. Del libro ya se habían repartidos los primeros ejemplares en el mismo acto del Palacio Real. A los pocos meses ya contábamos con más de mil adhesiones a la asociación, entre correos, cartas y respaldos espontáneos.
Fruto de las largas conversaciones que manteníamos, surgió la idea de editar una agenda en formato de separata de la revista mensual independiente Nas de Barraca, de cuatro páginas a todo color, en la que se insistía en las ideas de “acercamiento”, que poco más tarde derivaron en una defensa a ultranza del hecho diferencial catalán o la cuestión nacional catalana, por parte de todos los miembros de la Junta Directiva, cuyo primer secretario y tesorero fue durante 5 años Ermengol Passola, que a su vez también llevaba la secretaría dels Amics de Joan Ballester, Delegación de Òmnium Cultural. La Agenda se insertaba dentro de Nas de Barraca, mientras se editaban otros 5.000 ejemplares aparte con mejor papel, que eran repartidos por los centros sociales y cívicos del Baix Llobregat Marítim. En este mes de enero del 2009 se editará el número 73 de dicha Agenda mensual Catalònia Acord.
Trabajé con el lamentablemente desaparecido Ermengol Passola casi seis años ininterrumpidos, del 2000 al 2005. La separación era inevitable; una entidad de estas características no podía estar ligada directamente a una delegación del Òmnium Cultural, no podía ni debía estar o parecer inducida por la primera entidad cultural de Catalunya. Además, nuestro mensaje era en castellano a propósito, dato que no agradaba a algunos sectores de esa entidad. El propio Passola defendió acaloradamente el hecho que el mensaje de Catalònia Acord debía ser en castellano por cuestiones bastante obvias pero que, aún hoy en día, son criticadas por los mismos sectores.
Yo siempre comenzaba a hablar con Passola en castellano y él me contestaba en catalán. Al final siempre acabábamos hablando catalán. Claro que se dio cuenta de que mis ideas eran mucho más brillantes y vehementes en castellano y un día me dijo “Pedro, has de lanzar tus mensajes en castellano, siempre y cuando sea en defensa de Catalunya y su idioma” y así vengo haciéndolo desde entonces. También he aprendido a hacerlo en catalán y seguramente que ese será el idioma del futuro inmediato de todos mis mensajes.
Catalònia Acord se vino a Sant Boi de Llobregat en el año 2006, con el voto casi en contra de Ermengol Passola, pero no había otro remedio. Nos distanciamos un poco, pero aún seguían llegando los incansables mails de aquel hombre, que a la sazón, rondaba los 80 años y que seguía yendo a su oficina de Muebles Maldá cada día.
Después de Catalònia Acord han surgido otras entidades de parecidas o iguales características. Con todas ellas, me consta, ha tenido contactos Ermengol Passola. También me consta que por la nuestra tenía una especial debilidad que era recíproca.
Humildemente confirmo, para terminar, que los objetivos primarios de la Asociación Catalònia Acord se están cumpliendo con creces tal y como él deseaba.
Personalmente quiero darle las gracias públicamente por todo lo que me ha enseñado.
Descanse en paz Ermengol Passola.

Pedro Morón de la Fuente
Presidente de Catalònia Acord

dissabte, 6 de desembre del 2008

Personalitats per la independència


Mathew Tree, Victor Alexandre, Èric Bertran i altres demanen "un Estat propi"

Roser Gaitano, en representació de Sobirania i Progrés, ha explicat que 'no és la primera vegada que la societat civil es planta per dir 'prou' davant l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista'. 'Diverses entitats que vam convocar la manifestació del passat 11 de setembre amb el lema "Som una nació. Volem Estat propi", com a part necessària de l'Estat, avui reivindiquem una nova Constitució catalana tot commemorant el 80è aniversari de la Constitució de L'Havana i fent volar la senyera amb l'estel blanc sobre el fons blau que aquella Constitució prenia com a oficial de la República Catalana.'

Mes informació:

divendres, 5 de desembre del 2008

Tots a la plaça de Sant Jaume

És possible que abans de final d'any, a primers d'any o en la pròxima primavera (qui sap) es comenci a aplicar el model de finançament derivat del Nou Estatut de Catalunya. Cap polític és capaç d'afirmar amb meridiana claredat, a aquestes altures, quan es complirà l'acord (o “els acords”, perquè hi ha hagut diversos). I això si no ve el Tribunal Constitucional i arrasa amb totes les aprovacions oficials al Parlament Català, Parlament Espanyol, referèndum i Senat. Si arribés aquest moment hauríem de preguntar-nos, i per a què serveixen aquestes institucions democràtiques? Deixem que actuï, legisli i governi el citat tribunal i afer conclòs.
Els incompliments de paraula dels màxims dirigents del govern espanyol han estat tants que ja he perdut el compte. És una norma que ve de lluny, de ben lluny. De tan lluny que ja no els dóna ni vergonya el desdir-se a cada moment, ni es ruboritzen…
No cal estranyar-se, per tant, que una bona col·lecció d'entitats hàgim convocat una concentració per al divendres, dia 5 de desembre a la Plaça de Sant Jaume, a les 7 de la tarda, en la que es llegirà un manifest consensuat, en el que es demanarà una NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
Per a alguns la cosa pot sonar com molt grossa però no ho és tant. Catalunya es ve debatent en aquests últims mesos del 2008 en un mar de dubtes i incerteses. Molts estem arribant a la conclusió convençuda i totalitària que ja és hora d'anar agafant (que no demanant) el camí de la independència. Es van veient gestos, signes, joventut convençuda i més banderes independentistes que mai. Oradors sorgits de l'anonimat, demanen la independència com a professionals de la política. Molts ciutadans de Catalunya han començat a aixecar el cap, han vist el que hi ha i no volen tornar a baixar-lo.
Les mentides tenen els peus molt curts. Les mentides insurreccionen i fan remoure els calius dormits. Molts hem començat a adonar-no que tant d'enganyifa amb els Estatuts, les negociacions, els dèficits i les balances fiscals, no ens porten, de moment, a cap port fiable. El vell crit: “Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia” ja fa temps que ha passat a la història. Ara toca Estat Propi, una Constitució Catalana i convertir-nos en una autèntica Nació Europea. Ara toca independència.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Belloch es gasta 500.000 euros en un despatx

El portaveu del grup municipal del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Saragossa, Domingo Buesa, ha acusat l'alcalde de la ciutat, el socialista Juan Alberto Belloch, de "dilapidar" 500.527 euros per condicionar un despatx "de luxe" a l'edifici municipal del Seminari. Buesa ha dit que en el marc del projecte complementari del Seminari -edifici rehabilitat per a ús municipal-, s'estan fent obres per valor de 500.527 euros, destinades a adequar un despatx per a l'alcalde. Ha indicat que es tracta de dues plantes, una superior on serà el despatx, i una inferior, on hi haurà una zona de secretaria, afegint que la xifra no inclou el mobiliari.Buesa ha assenyalat que la superfície del despatx és d'uns 95 metres quadrats, i tindrà una escala metàl·lica revestida de fusta africana, amb un cost d'uns 42.000 euros, una porta de fusta de cirerer de més de mil euros, terres de marbre, dos plats de dutxa, i una instal·lació de telecomunicacions d'uns 24.000 euros, entre altres coses."Estem parlant d'un pis, d'un despatx de luxe", ha manifestat el portaveu del PP, que ha afegit que és una despesa "prescindible", un "malbaratament injustificable", que "fereix la sensibilitat dels ciutadans" donades les circumstàncies de crisi econòmica, i un "autèntic error moral" de l'alcalde, que genera un "problema de credibilitat". També ha assenyalat que els diners emprats en aquest assumpte equivalen a "quatre habitatges protegits i a 300 places de guarderia".

divendres, 28 de novembre del 2008

Ahir es va presentar la DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA

Diversos respresentants de les entitats Catalònia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres van presentar ahir en roda de premsa la Declaració per una nova Constitució Catalana, com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi.
Josep Castany, de Catalunya Acció, explicà que aquesta declaració "ha estat elaborada pel conjunt d'entitats que ja el passat 11 de setembre, liderades per Sobirania i Progrés, van encapçalar la manifestació per la Diada sota el lema "Som una nació. Volem Estat propi". En coherència amb aquest lema, un Estat necessita una constitució, per això aquestes entitats fem un pas més i en la declaració recordem que Catalunya fa segles que ha tingut constitucions, la darrera la Constitució de 1928 de L'Havana (Cuba) que enguany es commemora el 80è aniversari i finalment reivindiquem la necessitat de renovar el compromís amb l'esperit i els objectius que van motivar aquella constitució."
Roser Gaitano, de Sobirania i Progrés va informar que la lectura de la Declaració tindrà lloc el divendres 5 de desembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Les entitats i personalitats que vulguin donar-hi suport però no puguin ser presents a la concentració, poden fer-ho donant lectura de la Declaració en les activitats o els actes que tinguin programats pels volts del 6 de desembre.
Xavier Mir, de la Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme va fer la lectura de la Declaració.
Finalment Aureli Argemí, del CIEMEN, va donar lectura a les entitats inicials que impulsen aquesta declaració i va fer una crida a tota la societat civil, entitats i personalitats a ahderir-se a la Declaració per una nova Constitució Catalana i assistir a la concentració del dia 5. Les adhesions, recordà Argemí, es poden fer mitjançant correu electrònic a l'adreça:
Més informació a: Sobirania i Progrés

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona