divendres, 16 de novembre del 2007

Ha mort el santboià Miquel Puig i Vargas

El santboià Miquel Puig i Vargas ha mort a les 14,30 hores del dia d'avui al oncològic d'Hospitalet a conseqüència d'una mortal malaltia.

Miquel Puig era en l'actualitat membre del Comitè Executiu Local de CDC en Sant Boi de Llobregat i formava part de la Secretària d'Acció Territorial i Municipal. Era un dels principals redactors del programa electoral de CIU pràcticament des de la seva afiliació al partit a principis dels anys 90. Treballava actualment en el Departament de Gerència de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT). Amb anterioritat hi havia ocupat el càrrec de sotsdirector de l'empresa pública ADYGSA.
Miquel Puig estava casat i tenia tres fills. Vivia en el popular barri de Marianao.Tot aquell que ho coneix sap que és una de les ments polítiques més preclares que ha donat la nostra ciutat (Sant Boi) i el Baix Llobregat.
Va formar part del primer ajuntament democràtic de Sant Boi (1979-1983) com a regidor electe pel PSAN.
Les seves restes mortals han estat traslladats al Tanatori de Sant Boi (Polígon Salines) on es troben en l'actualitat.
Demà dissabte, dia 17 de novembre, a les 16,30 h. s'oficiarà una cerimònia laica a la capella del tanatori. Posteriorment les seves restes seran traslladades al Cementiri de Collserola en El Papiol.
Descansa en pau amic.

dimarts, 6 de novembre del 2007

El Baix Llobregat, de moda

BRESSOL DELS POLÍTICS QUE ARA GOVERNEN A CATALUNYA

Des de l'any 2003 la comarca del Baix Llobregat ha saltat a la palestra informativa per múltiples motius. Un dens territori català pròxim als 700.000 habitants, que anteriorment passava gairebé desapercebut, ara és portada de diaris. Ciutats com Cornellà o Sant Boi han entrat per la porta gran de l'imaginari col·lectiu espanyol per motius molt variats (Pau Gasol, José Montilla, aeroport del Prat, atacs racistes, etcètera) i últimament per haver-se col·lapsat a conseqüència de les obres faraòniques que l'Estat està portant a terme. Primer amb el llarguíssim i somnolent pla del delta, després amb la malaguanyada construcció de l'AVE. Amb anterioritat, la construcció de vies, artèries i cinturons (ronda del Litoral, variants de l'autovia, adequacions de carreteres comarcals...) que l'únic que han aconseguit és una circulació més lenta amb embussos d'hores en els moments més necessaris per als ciutadans.

EL BAIX LLOBREGAT S'HA CONVERTIT en el bressol dels polítics que ara governen a Catalunya. La majoria dels anomenats capitans del PSC-PSOE són veïns del Baix Llobregat, o d'altres localitats del primer cinturó de Barcelona. És a dir, de la bossa d'immigrants estatals dels anys 60-70 més nombrosa. No és, ni de bon tros, fruit de la casualitat. Alguns alcaldes de la zona han governat durant més de 20 anys sense rebre cap molèstia des de la Generalitat. Primer amb l'extingida Corporació Metropolitana de Barcelona que ara volen tornar a ressuscitar, i després amb els ulls grossos del departament d'Urbanisme. Els ajuntaments d'aquesta comarca han governat a gust, uns més que altres, en els últims 27 anys. Alguns d'aquests municipis, com el de Sant Boi, van perdre la iniciativa cap al desenvolupament fa anys, per la mala gestió dels seus alcaldes, que han convertit la ciutat en un embut sense sortides ni entrades en hores punta. És més: Sant Boi (86.000 habitants), per exemple, no té cinemes, ni teatres, ni zones d'oci.
NO OBSTANT AIXÒ, CORNELLÀ, VILADECANS, Gavà o l'Hospitalet (aquest, annex a la comarca) són una altra cosa, han sabut adaptar-se als temps. Amb tot això, sembla que la feina encomanada al Consell Comarcal no ha estat del tot satisfactòria i el pas dels anys ho està demostrant. Per tant, José Montilla (i la seva esposa Ana Hernández) o José Zaragoza i molts altres no pot dir-se que hagin fet una feina encomiable des del Consell Comarcal del Baix Llobregat pel que fa al control de les infraestructures, malgrat capitanejar el partit que ha arribat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. I com sempre els errors del present i del passat cauen com una llosa sobre els més desfavorits; els treballadors/es, que han de fer hores extres sense cap remuneració per poder acudir als seus llocs de treball. De totes les alternatives possibles, l'AVE havia de travessar Bellvitge i el Gornal; dos barris netament obrers i que ja patien un enclaustrament secular, amb barreres arquitectòniques de tota mena. És el més fàcil: que paguin els de sempre, que són els més desfavorits. Ni l'alçada dels edificis ni la fragilitat sorrenca de la terra pròxima al delta han condicionat el pas del tren d'alta velocitat per aquesta zona. Sense tenir en compte que durant uns mesos els viatgers del famós Carrilet hem hagut de travessar unes vies que, com ara s'ha demostrat, estaven en perill imminent. Es comprèn per què el tren passava pel Gornal a cinc quilòmetres per hora...

L'IMPORTANT AQÜÍFER DEL DELTA ESTÀ EN VIES de desaparició. El riu segueix igual de brut i contaminat, les empreses importants han emigrat a Madrid o a altres països on la mà d'obra és més barata, i les indústries químiques han fugit. On abans hi havia indústria ara hi ha empreses d'equipaments, d'emmagatzematge o serveis. S'amplia l'aeroport sense mirar les molèsties als ciutadans (el Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels). S'executen obres, com la desviació del riu Llobregat, gairebé sense tenir en compte les zones ecològiques protegides. Es permet amb tota impunitat l'ampliació de la C-245 amb una rotonda al mig (la Parellada, entre Cornellà i Sant Boi) que és el punt negre més fatídic de tot l'Estat, i així porta molts anys sense que ningú li presti la més mínima atenció. El projecte de la línia 12 del metro (CiU) que anava des de Castelldefels i fins a la zona alta de Barcelona, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Sant Joan Despí, etcètera, es va apartar des del govern de Maragall, en benefici de l'ampliació d'altres línies que, inexorablement, finalitzaven a la plaça d'Espanya o a l'Estació de Sants. Ara ens trobem en un carreró sense sortida, amb unes obres començades i que ningú sap quan finalitzaran. Segur que algú pensarà en el rebutjat projecte de l'esmentada línia 12. Sempre tard, malament o mai. Això sí, a la nostra comarca s'ha construït d'una manera tan desenfrenada que mentre els joves no tenen capacitat econòmica per comprar o llogar un pis, s'està exhaurint el sòl públic en benefici de les construccions privades. Hauríem de preguntar-nos si qui no ha sabut posar ordre en una sola comarca pot fer-ho a tot Catalunya.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimarts, 6 de novembre del 2007

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Ha llegado la hora de hablar claro...

Todo lo demás son pamplinas. Ha llegado la hora de dar cifras, de aclarar las aguas y afirmar con rotundidad que el Estado Español nos roba diariamente más de 54 millones de euros en nombre de una solidaridad oscurantista. Si no fuese así no habría duda de que las famosas balanzas fiscales se harían públicas. No hay más.
La Associació Catalònia Acord, desde su Agenda Mensual (que ya va por el número 60) viene repitiéndolo desde el año 2001, cuando casi todo el mundo callaba. Por ello nos alegramos de la reciente aparición del Cercle d'Estudis Sobiranistes y de que personas tan cualificadas den la cara, como hay que hacerlo y no de "amagatotis" o cuando el campo está despejado.


"España nos roba 19.200 millones de euros exactamente"

Alfons López Tena pide la publicación de las balanzas fiscales. El vocal del Consejo General del Poder Judicial y promotor del Círculo de Estudios Soberanistas, Alfons López Tena, ha defendido que "según los datos, España nos roba 19.200 millones de euros", además de criticar que "las balanzas fiscales no se publican nunca incumpliendo la ley del Congreso de los Diputados, que dice que deben ser públicas". "Si no las publican, señal de que algo esconden", ha añadido López Tena.El miembro del Poder Judicial cree que "no es posible la continuidad de la dependencia de Catalunya de España", además de reiterar que "la independencia de Catalunya por vías pacíficas es posible y es la única salida para salir adelante". López Tena considera en este sentido que "Catalunya ha llegado a una situación en que la autonomía ha dado todo el que puede dar de sí", puesto que "la carencia de inversiones es patente".López Tena también ha reconocido que cuando entró como miembro del Poder Judicial no era soberanista porque "todavía creía que era posible un Estado plurinacional". "El proceso de ver de cerca el funcionamiento del Estado y el asunto del Estatuto me han llevado a la conclusión que no hay ninguna posibilidad de transformación del Estado".

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Pasqual Maragall y la"brunete mediática"

El expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha dicho, finalmente, lo que tenía que decir y lo ha simplificado de una manera genial: “Alfonso Guerra y yo defendimos la candidatura de Rodríguez Zapatero, mientras Montilla, Serra, etcétera, apostaban por el ex ministro del ejercito y de la comunidad de Castilla la Mancha, José Bono”, Más o menos.
La respuesta inmediata de la brunete mediática socialista de aquí, mediante uno de sus órganos colegiados, El Periódico de Cataluña, lanza la noticia de la manera más encubierta y cruel posible; anunciando que Maragall es enfermo de alzhéimer, algo que casi todos intuíamos de antemano.


Estos son los políticos que gobiernan Catalunya con el beneplácito de la mayoría parlamentária y ésta es su forma de dar las noticias: Descalificando y desprestigiando al personaje y quitándo todo el hierro posible a lo realmente noticiable.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

'Nuestro objetivo es promover la independencia de Catalunya'

El Cercle d'Estudis Sobiranistes se constituyó legalmente el jueves 11 de octubre por la tarde como fundación, con el vocal del CGPJ Alfons López Tena como presidente y el profesor de derecho constitucional de la UPF Hèctor López Bofill como vicepresidente ejecutivo (Composició del patronat). Uno de los colaboradores del Cercle es el santboià Pedro Morón. Tot l'article

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona