FELICITACIÓ

Personalitats per la independència

Mathew Tree, Victor Alexandre, Èric Bertran i altres demanen "un Estat propi"

Roser Gaitano, en representació de Sobirania i Progrés, ha explicat que 'no és la primera vegada que la societat civil es planta per dir 'prou' davant l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista'. 'Diverses entitats que vam convocar la manifestació del passat 11 de setembre amb el lema "Som una nació. Volem Estat propi", com a part necessària de l'Estat, avui reivindiquem una nova Constitució catalana tot commemorant el 80è aniversari de la Constitució de L'Havana i fent volar la senyera amb l'estel blanc sobre el fons blau que aquella Constitució prenia com a oficial de la República Catalana.'

Mes informació:

http://politica.e-noticies.cat/acte-a-favor-duna-constitucio-catalana-23671.html

Tots a la plaça de Sant Jaume

És possible que abans de final d'any, a primers d'any o en la pròxima primavera (qui sap) es comenci a aplicar el model de finançament derivat del Nou Estatut de Catalunya. Cap polític és capaç d'afirmar amb meridiana claredat, a aquestes altures, quan es complirà l'acord (o “els acords”, perquè hi ha hagut diversos). I això si no ve el Tribunal Constitucional i arrasa amb totes les aprovacions oficials al Parlament Català, Parlament Espanyol, referèndum i Senat. Si arribés aquest moment hauríem de preguntar-nos, i per a què serveixen aquestes institucions democràtiques? Deixem que actuï, legisli i governi el citat tribunal i afer conclòs.
Els incompliments de paraula dels màxims dirigents del govern espanyol han estat tants que ja he perdut el compte. És una norma que ve de lluny, de ben lluny. De tan lluny que ja no els dóna ni vergonya el desdir-se a cada moment, ni es ruboritzen…
No cal estranyar-se, per tant, que una bona col·lecció d'entitats hàgim convocat una concentració per al divendres, dia 5 de desembre a la Plaça de Sant Jaume, a les 7 de la tarda, en la que es llegirà un manifest consensuat, en el que es demanarà una NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
Per a alguns la cosa pot sonar com molt grossa però no ho és tant. Catalunya es ve debatent en aquests últims mesos del 2008 en un mar de dubtes i incerteses. Molts estem arribant a la conclusió convençuda i totalitària que ja és hora d'anar agafant (que no demanant) el camí de la independència. Es van veient gestos, signes, joventut convençuda i més banderes independentistes que mai. Oradors sorgits de l'anonimat, demanen la independència com a professionals de la política. Molts ciutadans de Catalunya han començat a aixecar el cap, han vist el que hi ha i no volen tornar a baixar-lo.
Les mentides tenen els peus molt curts. Les mentides insurreccionen i fan remoure els calius dormits. Molts hem començat a adonar-no que tant d'enganyifa amb els Estatuts, les negociacions, els dèficits i les balances fiscals, no ens porten, de moment, a cap port fiable. El vell crit: “Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia” ja fa temps que ha passat a la història. Ara toca Estat Propi, una Constitució Catalana i convertir-nos en una autèntica Nació Europea. Ara toca independència.

Publicat al Diari Crònica

Per una nova Constitució Catalana

Anunci publicat al diari AVUI

Belloch es gasta 500.000 euros en un despatx

El portaveu del grup municipal del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Saragossa, Domingo Buesa, ha acusat l'alcalde de la ciutat, el socialista Juan Alberto Belloch, de "dilapidar" 500.527 euros per condicionar un despatx "de luxe" a l'edifici municipal del Seminari. Buesa ha dit que en el marc del projecte complementari del Seminari -edifici rehabilitat per a ús municipal-, s'estan fent obres per valor de 500.527 euros, destinades a adequar un despatx per a l'alcalde. Ha indicat que es tracta de dues plantes, una superior on serà el despatx, i una inferior, on hi haurà una zona de secretaria, afegint que la xifra no inclou el mobiliari.Buesa ha assenyalat que la superfície del despatx és d'uns 95 metres quadrats, i tindrà una escala metàl·lica revestida de fusta africana, amb un cost d'uns 42.000 euros, una porta de fusta de cirerer de més de mil euros, terres de marbre, dos plats de dutxa, i una instal·lació de telecomunicacions d'uns 24.000 euros, entre altres coses."Estem parlant d'un pis, d'un despatx de luxe", ha manifestat el portaveu del PP, que ha afegit que és una despesa "prescindible", un "malbaratament injustificable", que "fereix la sensibilitat dels ciutadans" donades les circumstàncies de crisi econòmica, i un "autèntic error moral" de l'alcalde, que genera un "problema de credibilitat". També ha assenyalat que els diners emprats en aquest assumpte equivalen a "quatre habitatges protegits i a 300 places de guarderia".

http://politica.e-noticies.cat/belloch-es-gasta-500000-euros-en-un-despatx-23455.html

Ahir es va presentar la DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA

Diversos respresentants de les entitats Catalònia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres van presentar ahir en roda de premsa la Declaració per una nova Constitució Catalana, com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi.
Josep Castany, de Catalunya Acció, explicà que aquesta declaració "ha estat elaborada pel conjunt d'entitats que ja el passat 11 de setembre, liderades per Sobirania i Progrés, van encapçalar la manifestació per la Diada sota el lema "Som una nació. Volem Estat propi". En coherència amb aquest lema, un Estat necessita una constitució, per això aquestes entitats fem un pas més i en la declaració recordem que Catalunya fa segles que ha tingut constitucions, la darrera la Constitució de 1928 de L'Havana (Cuba) que enguany es commemora el 80è aniversari i finalment reivindiquem la necessitat de renovar el compromís amb l'esperit i els objectius que van motivar aquella constitució."
Roser Gaitano, de Sobirania i Progrés va informar que la lectura de la Declaració tindrà lloc el divendres 5 de desembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Les entitats i personalitats que vulguin donar-hi suport però no puguin ser presents a la concentració, poden fer-ho donant lectura de la Declaració en les activitats o els actes que tinguin programats pels volts del 6 de desembre.
Xavier Mir, de la Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme va fer la lectura de la Declaració.
Finalment Aureli Argemí, del CIEMEN, va donar lectura a les entitats inicials que impulsen aquesta declaració i va fer una crida a tota la societat civil, entitats i personalitats a ahderir-se a la Declaració per una nova Constitució Catalana i assistir a la concentració del dia 5. Les adhesions, recordà Argemí, es poden fer mitjançant correu electrònic a l'adreça:

coordinacio@sobiraniaiprogres.cat

Més informació a: Sobirania i Progrés

coordinacio@sobiraniaiprogres.cat http://www.sobiraniaiprogres.cat/

Especial para "Colonos"

Hay algunos que se asombran de las ideas que expongo con ahínco y encomio en las páginas de la Agenda Catalònia Acord (que ya va por el número 70). Va para ellos esta pieza improvisada.

Mis apellidos son Morón de la Fuente, estoy escribiendo en castellano, no soy catalán "soca". No me creo ni mejor ni peor que nadie. Por ser así, me voy a permitir el gustazo de publicar este artículo que tenía pensado hace tiempo. Quien me acuse de racista (que lo harán) que aporte razones.

¿Cómo puede ser que una persona nacida en Andalucía odie tanto a España? A menudo dicen que sufro de autoodio. Imposible, porque para eso hay que sentirse español y yo no me siento español, vamos... Entre otras muchas razones, porque soy de los convencidos de que, los autodenominados como ‘españoles’, fueron los que también conquistaron mi tierra, El Reino de Granada, por la fuerza de las armas ya hace cinco siglos. Yo no odio a España. Tengo animadversión a los oligarcas centralistas españoles, esos que se creen ser el centro de la península (ya que perdieron las ínsulas) y mancillan, mientras recaudan, a las otras culturas y lenguas del país. Léase Galicia, Catalunya y País Vasco, amén de perseguir por todos los medios posibles a los, cada vez más numerosos conatos, de independentismo y nacionalismo andaluz.
Esa forma de actuar de los oligarcas de siempre, no va con el resto del pueblo llano, sencillo y trabajador, y por eso tampoco mis escritos nunca han ido contra ellos. Quede claro que españolistas destructores y falaces los hay tanto dentro, como fuera de Catalunya, siendo peores los de dentro. Los ataques más feroces que recibo vía teléfono, correo electrónico o cuando doy conferencias (y las he dado en numerosas ciudades del Estado Español y Francia) son los que me dirigen desde aquí. Léase cualquier foro de internet que trate el tema. En Iznájar (Córdoba) o en Gijón (Asturias) por ejemplo, son más correctos, comprensivos y educados con mis ideas, que en cualquier lugar del área metropolitana de Barcelona. Comprobado.

Está claro que los "españolitos de aquí" tienen un marcado carácter de "colonos". Son colonos españoles afincados en Catalunya. Son aquellos que lanzan el grito ¡¡Estamos en España!! a la menor oportunidad. Hasta han creado otro partido político para afianzar sus ideales colonizadores: Ciutadans, aunque no hacía falta porque ya hay otro más grande que pregona desde siempre lo mismo y más.
Estos "colonos" energúmenos se asombran de que un andaluz de nacimiento defienda Catalunya. No se asombran cuando salen por radio o TV los jerifaltes centralistas atacando a los catalanes por cualquier nimiedad. Al contrario, se regocijan como aquellos colonos del lejano Oeste que vemos en las películas, cuando el sheriff ahorca a los invasores ovejeros porque se comen los pastos del ganado vacuno. Hay que joderse, y mientras tanto, desde fuera, se reparten nuestros impuestos igual que los cuatreros.

Ellos si pueden insultar y llamar traidor a quién les venga en gana. Ellos, pobres infelices, se creen los portavoces de los ricos liliputienses oligarcas del paseo de la Castellana. ‘Nunca será una nación’, repiten a coro como las ovejas de Rebelión en la Granja, y sin que les vaya nada en ello (o eso piensan desde su supina ignorancia), porque finalmente cuando hay que despedir a 400 trabajadores los despiden, ya sean catalanes, andaluces, gallegos o colonos. Poco después, sacan una línea de crédito para las empresas automovilísticas y pelillos a la mar. Todos se quedan en la calle cobrando el paro, los colonos los primeros, porque son más incultos por regla general. Efectivamente; también son extremadamente desagradecidos y muerden la mano que les ha dado trabajo y bienestar, y en muchos casos desde hace más de 50 años.
Vamos, que cualquier colono españolista se cree en el derecho de llamarme traidor por separarme del rebaño, y yo no voy a tener el derecho a escribir lo que me plazca, como hago en el artículo de arriba y en este de abajo. Al que no le guste que no lea, y además: soy catalán, quiero ser catalán porque me da la real gana, y por si alguien no se ha percatado aún, no es que defienda a Catalunya en mis escritos (que también), es que voy directamente contra esa España acaparadora, imperialista, triste y miserable, que es capaz de poner de presidentes autonómicos a voceras degradantes como Ibarra o Bono. Es que estoy en contra de que nos roben de continuo la cartera con el momio de los impuestos, es que no soporto la chulería barriobajera de aquellos que, aun viviendo en Catalunya desde hace decenios, la atacan miserablemente y ni tan siquiera permiten que otros la defendamos.
Pues nada, señores colonos. Ya saben lo que tienen que hacer; cojan la maleta y lárguense a su tierra de origen. Trabajarán menos, estarán entre los suyos, tendrán más subsidios, más infraestructuras y la manduca mucho más barata.

(Publicado en la Agenda Catalònia Acord mes de noviembre)