Divideix i venceràs

No crec que es tracti a aquestes altures de desprestigiar a cap candidatura independentista. Tampoc a cap dels partits polítics, associacions o entitats de caràcter independentista que es van a presentar a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Es tracta senzillament de posar alguns punts sobres les ies sense que per això ningú no es cridi a escàndol ni se senti atacat.

D'una banda dissabte passat, dia 4 de setembre, es va triar els candidats de Solidaritat Catalana per la Independència, la formació fundada per Joan Laporta. Resulta que es decideix utilitzar la fórmula de les primàries per triar els candidats. Però no a tots els candidats. Els dirigents de la nova formació decideixen blindar als sis primers per la circumscripció de Barcelona (Laporta, López Tena, Uriel Beltrán, Isabel-Clara Simó, Anna Arqué i Emili Valdero) o el que és el mateix: assegurar-se una acta de diputat, si es produeix el cas. Per tant a Barcelona només es pot afirmar que s'han utilitzat unes primàries amb els daus trucats, amb trampa en el principal. En les altres tres places (Girona, Tarragona, Lleida) se sobreentén que suposadament ha passat quelcom semblant al triar-se a ‘dit' als caps de llista que han presentat candidatura. Mal comencem si damunt es posa sobre el tapet i en dubte la fórmula utilitzada pel Sr. Carretero (Reagrupament) de triar els candidats en assemblea.

A més a més per ambigus motius que gairebé ningú coneix, cadascuna d'aquestes formacions, a hores d'ara, es presentarà a les eleccions per separat, quan tota la Catalunya independentista pensava i pensa que l'ideal era i és formar una coalició, simplement per allò que junts traurien molts més diputats que per separat. Però no, per separat i amb desqualificacions encobertes per ambdues parts.

Endarrere han quedat tota una sèrie de minúsculs partits i petites iniciatives que no han fructificat i que han col·laborat a desmembrar l'ampli moviment independentista forjat en multitudinàries manifestacions que tots tenim present. Endarrere han quedat Brussel·les, Ginebra, Arenys de Munt i el 10-J. Com sempre uns fan de tro i és per a altres la ploguda. Legítim, per repetit al llarg de la història, que cadascú faci de la seva capa una casaca, però les cartes deurien haver estat sempre panxa enlaire i damunt de la taula. Fa la impressió, tal com s'han desenvolupat les coses, que uns s'han treballat el missatge independentista pensant en primàries amb cartes marcades i a la seva conveniència, mentre els altres han jugat a col·locar als més afins en primera línia de contesa.

Ningú ha pensat en totes aquelles persones anònimes que s'han corregut el carrer demanant la independència, que són els més, i que ara dubten (encara que solapadament) de les fórmules utilitzades pels quatre capitostos (que ningú ha triat democràticament) que surten en les notícies. Ningú pot dubtar que la màxima romana “divideix i venceràs” s'ha produït com cal en la nostra Catalunya actual. Sincerament; no ho hagués fet millor l'aparell de la intel·ligència espanyola.

Benvingudes siguin com més candidatures independentistes o sobiranistes surtin a la llum en benefici de la nostra malparada Catalunya. El moment ho requereix. Espanya s'ha passat i es passa amb escreix en les seves aspiracions colonialistes i espoliadores. Les mentides i promeses de dubtosa 'catadura' sorgides des del Passeig de la Castellana són moneda comuna que ja ningú no creu. És necessària una resposta contundent i aquesta només pot donar-se en els moments actuals per mitjà de les urnes. En aquesta tessitura el joc net i transparent era i és més necessari que mai.

Sant Boi, 5 de setembre de 2010

Pedro Morón de la Fuente
Periodista
President de Catalónia Acord

Declaracions històriques

*Conde Duque de Olivares: Ahora que os hemos asimilado y no tendreis que gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos pagueis con impuestos.

*José Patino: Es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya).

*Revista Ejército y Armada: Hay que castellanizar a Cataluña. Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.

*La revista militar: El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego.

*Juan Llarch: Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas.

*Manuel Azaña: Alguien de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años.

*General Queipo de Llano:Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar.

*Governador Militar Aymat: Perros catalanes! No sois dignos del sol que os alumbra!.

*Luis de Galinsonga: Todos los catalanes són una mierda.

*Manuel Fraga Iribarne: Cataluña fue ocupada por Felipe IV, que la venció; bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y a qué no, tengo el mosquete para volverlo a utilizar.

*Jorge Carreras Llansana: En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí­, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante.

*Santiago Bernabeu: Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes.

*Leopoldo Calvo Sotelo: 1984 Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para asegurar el mantenimiento del sentimiento español

*José Prat: Los catalanes no son importantes cuando escriben en castellano.

*Felipe González: El terrorismo en el Pa­is Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán.

*José Rodrí­guez de la Borbolla: 1992 Los andaluces son lo bastante inteligentes para no confiar en los catalanes.

*Aleix Vidal Quadras: 1993 Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya.

*Pedro Pacheco:Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña.

*Mercedes de la Merced: 2001 Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat, y mañana de cualquier loco que la pueda presidir.

*Txiqui Benegas: 2001 Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible.

*Juan Carlos I: A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.

*Rodríguez Ibarra: 2005 No les da vergüenza? Se puede ser tan cretino? Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener unapolític­a autonómica no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero después no vengan ustedes llorando, amigos. No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región. Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les quepan.

*César Vidal: 2006 Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler.

*Alfonso Guerra:Nos hemos cepillado el Estatut, y bien cepillado!

* L'alcalde d'Agón (a l'Aragó) 2008 Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes estan hartos de la opresión catalana. Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su manoy destruyan las tuberias del trasvase y otras instalaciones si no recibe justa recompensa por las molestias que la Generalitat ha causado.

*Alicia Sánchez Camacho: 2009 No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles.

CONCLUSIÓ GENERAL: "PAGA Y CALLA, IMBÉCIL"

L'Aeroport de Ciudad Real

Ahir, "Le Monde" dedicava tota la pàgina 3 a un reportatge,
demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real.

És un equipament d'última generació, amb una de les pistes més
llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de
l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions
estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de
passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes,
més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les
sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad
Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una
subvenció pública. La cafeteria pràcticament només fa esmorzars als
mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les
úniques persones que volten pels passadissos.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500
milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha
estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions
d'euros amb diners públics. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha
injectat a l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les
pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí.
Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional.
Europa ja no vol pagar més. Queda vostè.

Doncs res, d'això...felicitats
per l'aprovació final de l'estatut!

ASÍ INTENTAN ENGAÑAR A LA ESPAÑA PROFUNDA

He aquí http://www.elpais.com/articulo/espana/Decenas/miles/catalanes/echan/calle/recorte/Estatuto/elpepuesp/20100710elpepunac_8/Tes
la muestra más evidente de que la "brunete mediática" ya ha perdido el norte. El País dice que ayer fueron a la manifestación 56.000 personas. Quién no se percate a esta alturas del 'intento' de manipulación de los medios de comunicación de masas españoles es porque es lelo o amigo nostálgico de los "gloriosos tercios". El País con este tipo de noticias demuestra de qué lado y con quien está. Tamaña mentira jamás la he leído en democracia.

NOTA: PARECE SER QUE HAN CAMBIADO LA NOTICIA SOBRE LAS 12,00 HORAS DE HOY. LA MENTIRA ERA DEMASIADO GORDA (AHORA CITAN MÁS DE 400.000 ASISTENTES). NO DICEN LA VERDAD NI RECTIFICANDO.
COMO SIEMPRE "DONDE DIGO, DIGO DIGO DIEGO".

Reflexió

"ESTADO DE DERECHO"

Vindran impunement,
i amb l’ajut vergonyós d’alguns caragirats,
t’ocuparan la casa, et robaran la hisenda
i et negaran la pròpia identitat.
I només s’avindran a respectar-te,
si els promets ser, pensar i parlar com ells.
T’imposaran, poc a poc, la seva llengua
fins dur la teva a l’extinció,
i alteraran en benefici seu
la història de la terra on has nascut
i on t’han nascut potser pares i avis.
i si un dia, ja fart,
en un atac de ràbia incontinguda,
resols aixecar el crit i dir-los: Prou!
et respondran que ets un insolidari,
que ets un intolerant, i que conculques
la seva llibertat d’expressió.

Josepmiquel Servià
(Del llibre "La barca encesa", 1992)
––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Josepmiquel Servià http://blocs.mesvilaweb.cat/josepmiquel

Sant Boi Decideix y los botiflers culturetas

En el transcurso de la Asamblea General de Sant Boi Decideix celebrada en el Salón Rosa del Ateneu Familiar (26/05/2010), un compañero me apunta al oído: ‘¿sabes una cosa? El otro día un concejal del ayuntamiento de Sant Boi (pecado sin pecador) comentó en el transcurso del pleno en el que se votaba la adhesión del Consistorio a la consulta de Sant Boi, “estos cuatro gatos no tendrán cojones de llevar a cabo la consulta.” Claro que lo hizo con la boca pequeña y no públicamente. Y ya ves lo que tenemos aquí hoy.’
Lo que teníamos era una sala llena de personas perfectamente organizadas, desgranando una tras otra todas las acciones que se han llevado a cabo en los últimos meses y todas las que se tienen previstas hasta el 20 de junio, fecha en la que está programada la votación popular. Una pantalla en la que podíamos ver un video promocional y otros asuntos de menor cuantía. La puesta en escena de la asamblea apuntaba con claridad a que Sant Boi tendrá su consulta popular sobre la independencia, pese a quien pese…
En el citado pleno municipal la clase más ‘demócrata’ o sea, los ‘progresistas de izquierdas’ (PSOE-ICV) y la derecha (PP y Ciutadans) anticatalana, votaron rotundamente en contra de que la gente utilice su libre albedrio, su libertad, su democracia o lo que es lo mismo; su derecho a decidir libremente o a hacer lo que le venga en gana, siempre dentro de la legalidad y respetando las leyes vigentes, SIN PISTOLAS Y SIN BOMBAS LAPA, como debe de ser. Parecidas votaciones se han repetido en pueblos y ciudades de toda Catalunya donde mandan los ‘progres’ y los peperos. Los une, los rejunta, ‘La Unidad Indivisible de España en lo Universal’ ¿les suena? Cuando pueden lo ponen en práctica sin ningún tipo de rubor, como en el País Vasco, alegando razones peregrinas que solo convencen a los necios y a los recolectores de subvenciones europeas y déficits fiscales del este peninsular. Léase: Països Catalans. Que nadie se llame a engaño: el espíritu español colonialista sigue vivo.
Ni qué decir tiene la enorme alegría que me embargó al ver en aquel histórico Salón Rosa a gran número de jóvenes comprometidos con la idea independentista de Catalunya. No faltaban viejas glorias pero eran minoría. Puedo decir con propiedad que hacía muchos años que no asistía a un acto tan emotivo como éste, en el que me sentí rodeado de semejantes que asumían tan naturalmente como yo el tan cacareado derecho a la autodeterminación de los pueblos.
En ese lugar y a esa misma hora, eché a faltar a esos políticos intelectuales santboianos de ‘abolengo’, prosapia y contrastado pedigrí. Esos ciudadanos rimbombantes que dedican su tiempo a difíciles malabarismos culturales y estilísticos, como no, en defensa de la lengua, la música y la cultura de este país. Los mismos que han vivido (y viven) del momio y no pueden mojarse ni mezclarse con las ideas independentistas o separatistas de la plebe, so pena de perder sus privilegios tan arduamente ganados. Eché a faltar a esos intelectuales que nos miran de reojo midiendo nuestra estatura cada vez que coinciden con nosotros por la calle, como esperando encontrarnos más bajitos, feos y rechonchos. Si, esos intelectuales políticos que nos perdonan la vida cada día por nuestras ideas y que en el fondo menosprecian nuestro esfuerzo personal en defensa de la democracia, porque piensan que “ya estamos en democracia y no son necesarias las asociaciones de vecinos ni individuos como nosotros que perseguimos molinos de viento…” No, en esa asamblea del 26 de mayo no vi a ninguno de ellos. Seguramente andarían escuchando alguna pieza de Mozart a cargo de la Orquesta Filarmónica de Berlín, quien sabe si dirigida por Karajan, o recreándose en la lectura de algún escritor de moda de esos que se regocijan por ‘lo bien que hemos llevado en España eso de la transición democrática.’
Amigos, seguro que cada uno de vosotros conoce a varios de estos señores ‘siete ciencias’ que, al fin y a la postre son los auténticos aliados de los colonialistas. Esos señores de cierta edad que habían formado parte de células clandestinas, que militaron en partidos de extrema izquierda o nacionalistas, que ahondaron en las ’razones profundas del pobrerío’ pero que, finalmente, abogaron y abogan por el poder más corrupto que existe: la sopa boba.
Mucho cuidado con estos individuos. Al día siguiente de ser proclamada la independencia de Catalunya serían los primeros en intentar ocupar los puestos burocráticos apelando a su fidelidad inquebrantable a la nación catalana. Así ocurrió en 1979 cuando aparecieron de debajo de agujeros y baldosas los demócratas de toda la vida a los que nadie conocía pero que ocuparon todos los cargos disponibles.
Que se queden con sus blogs, sus reuniones gastronómicas semanales, su cartilla de la Caixa y su torre en Masquefa o la Cerdanya. Nosotros seguiremos con nuestra idea peregrina de una consulta independentista no vinculante que no sirve para nada (dicen) pero que cada vez atrae a más miles de ciudadanos de todas las procedencias…
Pedro Morón de la Fuente

MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERENCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME

Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’Estatut de 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l’Estatut de 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la Nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.
Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se’n diuen, a l’hora de la veritat, tampoc no acceptarien la solució singular que l’especificitat catalana requereix.
Respectem profundament l’opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible és constitueixi pacíficament, per via de referèndum, en un estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l’espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.
No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper Novembre podrien permetre fer un pas endavant cap aquest objectiu. Per això, els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.
La celebració d’una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents, però creiem que val la pena d’intentar-ho perquè estem convençuts que, amb la unitat, la independència és possible. I és la única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, I establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat .
Barcelona, a dotze d’abril de 2010

Signants a 11 de Maig de 2010
Josep Mª Ainaud de Lasarte (Barcelona) Advocat, Historiador i Polític de CDC
Victor Alexandre i Benet (Barcelona) Periodista i Escriptor
Antoni Mª Badia i Margarit (Barcelona) Filòleg i ex rector de la Universitat de Barcelona
Llibert Barcons i Freixas (Sabadell) Ex Director general del Banc de Sabadell
Heribert Barrera i Costa (Barcelona) Químic, ex president ERC i ex president del Parlament de Catalunya
Agustí Bassols i Parés (Barcelona) Advocat, Polític UDC, ex conseller de Justícia i President de Sobirania iJustícia
Joan Blanch i Rodríguez (Badalona) Advocat, ex alcalde Badalona i ex diputat PSC
Martí Boada i Juncà (Sant Celoni) Geògraf i Naturalista
Oriol Bohigues i Guardiola (Barcelona) Arquitecte
Moisés Broggi i Vallès (Barcelona) Cirurgià, Escriptor i Fundador de IPPNW
Miquel Calçada i Olivella (Sabadell) Periodista i Empresari de mitjans de comunicació
Salvador Cardús i Ros (Terrassa) Sociòleg i Escriptor
Ramon Carner i Alivés (St Feliu de Codines) Empresari i President del Centre Català de Negocis
Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona) Actriu
Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona) Compositor simfònic
Jordi Coca i Vilallonga (Barcelona) Escriptor, Dramaturg i Director d'escena
Oriol Domènec i Llavallol (Barcelona) Cirurgià
Àlex Fenoll i Cruells (Barcelona) Empresari
Lluís Ferrer Caubet (Palma) Veterinari, ex rector de la UAB
Josep Fornas i Martinez (Barcelona) Editor, ex secretari de Josep Tarradellas i ex diputat d’ ERC
Patricia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires) Periodista i Escriptora
Joel Joan i Juvé (Barcelona) Actor, guionista i director de teatre
Fèlix Martí i Ambel (Barcelona) Filòsof i President d’ honor del centre UNESCO a Catalunya
Jesús Mestre i Godés (Barcelona) Historiador
Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit) Escriptor i Membre del IEC
Joan Monràs i Vinyes (Sabadell) Enginyer Tèxtil i ex empresari Tèxtil
Marc Monràs i Vinyes (Sabadell) Empresari
Pedro Morón de la Fuente (Granada) Periodista, Escriptor i President de Catalonia Acord
Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona) Teòleg, Filòsof i Escriptor
Mª Teresa Peyrí i Macià (Barcelona) Vídua de Carles Pi-Sunyer i neta de Francesc Macià
Núria Pi-Sunyer i Coberta (Barcelona) Escriptora i filla de Carles Pi-Sunyer
Jordi Porta i Ribalta (Barcelona) Humanista, ex president Òmnium Cultural i Membre de UNESCO
Catalunya
Eveli Puig i Doria (Barcelona) Advocat, Empresari, Publicista i Fundador de CDC
Jordi Roch i Bosch (Barcelona) Metge i President Mundial Joventuts Musicals
Xavier Roig i Castelló (Barcelona) Enginyer, Empresari i Assagista
Antoni Ros i Marbà (L’Hospitalet de Ll.) Director d’orquestra Simfònica
Jacint Ros i Hombravella (Barcelona) Catedràtic emèrit d’economia de la UB
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona) Filòsof, catedràtic d'estètica a la EAB. Fundador del Institute for the Humanities
Miquel Rubirola i Torrent (Arenys de Mar), Economista, ex alcalde d’Arenys de Mar per CiU.
Jordi Sales i Coderch (Barcelona) Doctorat en Filosofia i President Rector de la UCE
Eva Serra i Puig (Barcelona) Historiadora i Política
Màrius Serra i Roig (Barcelona) Escriptor, Periodista i Enigmista
Josep Miquel Servià i Figa (Palamós) Poeta i Escriptor
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc) Filòleg i Vicepresident del IEC
Josep Mª Solé i Sabaté (Lleida) Historiador
Tilbert Didac Stegmann (Barcelona) Catedràtic de Filologia Romànica a Frankfurt.
Miquel Strubell i Trueta (Òxford) Sociolingüista i Fundador de Sobirania i Progrés
Josep M Terricabras i Nogueras (Calella) Catedràtic de Filosofia de l'universitat de Girona i Escriptor
Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles) Assagista, Humanista, ex rector de la UVIC
Marià Trabal i Villena (Barcelona) Advocat i Historiador
Amèlia Trueta i Llacuna (Barcelona) Llicenciada en Història i Escriptora
Domènec Vendrell i Vila (Barcelona) Cardiòleg i Empresari de Centres de Salut
Francesc Vicens i Giralt (Barcelona) Escriptor i Polític
Joan Pere Viladecans (Barcelona) Pintor

(Roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya a les 13, 00 h. del 17/05/2010)