dissabte, 27 d’octubre del 2007

Ha llegado la hora de hablar claro...

Todo lo demás son pamplinas. Ha llegado la hora de dar cifras, de aclarar las aguas y afirmar con rotundidad que el Estado Español nos roba diariamente más de 54 millones de euros en nombre de una solidaridad oscurantista. Si no fuese así no habría duda de que las famosas balanzas fiscales se harían públicas. No hay más.
La Associació Catalònia Acord, desde su Agenda Mensual (que ya va por el número 60) viene repitiéndolo desde el año 2001, cuando casi todo el mundo callaba. Por ello nos alegramos de la reciente aparición del Cercle d'Estudis Sobiranistes y de que personas tan cualificadas den la cara, como hay que hacerlo y no de "amagatotis" o cuando el campo está despejado.


"España nos roba 19.200 millones de euros exactamente"

Alfons López Tena pide la publicación de las balanzas fiscales. El vocal del Consejo General del Poder Judicial y promotor del Círculo de Estudios Soberanistas, Alfons López Tena, ha defendido que "según los datos, España nos roba 19.200 millones de euros", además de criticar que "las balanzas fiscales no se publican nunca incumpliendo la ley del Congreso de los Diputados, que dice que deben ser públicas". "Si no las publican, señal de que algo esconden", ha añadido López Tena.El miembro del Poder Judicial cree que "no es posible la continuidad de la dependencia de Catalunya de España", además de reiterar que "la independencia de Catalunya por vías pacíficas es posible y es la única salida para salir adelante". López Tena considera en este sentido que "Catalunya ha llegado a una situación en que la autonomía ha dado todo el que puede dar de sí", puesto que "la carencia de inversiones es patente".López Tena también ha reconocido que cuando entró como miembro del Poder Judicial no era soberanista porque "todavía creía que era posible un Estado plurinacional". "El proceso de ver de cerca el funcionamiento del Estado y el asunto del Estatuto me han llevado a la conclusión que no hay ninguna posibilidad de transformación del Estado".

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Pasqual Maragall y la"brunete mediática"

El expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha dicho, finalmente, lo que tenía que decir y lo ha simplificado de una manera genial: “Alfonso Guerra y yo defendimos la candidatura de Rodríguez Zapatero, mientras Montilla, Serra, etcétera, apostaban por el ex ministro del ejercito y de la comunidad de Castilla la Mancha, José Bono”, Más o menos.
La respuesta inmediata de la brunete mediática socialista de aquí, mediante uno de sus órganos colegiados, El Periódico de Cataluña, lanza la noticia de la manera más encubierta y cruel posible; anunciando que Maragall es enfermo de alzhéimer, algo que casi todos intuíamos de antemano.


Estos son los políticos que gobiernan Catalunya con el beneplácito de la mayoría parlamentária y ésta es su forma de dar las noticias: Descalificando y desprestigiando al personaje y quitándo todo el hierro posible a lo realmente noticiable.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

'Nuestro objetivo es promover la independencia de Catalunya'

El Cercle d'Estudis Sobiranistes se constituyó legalmente el jueves 11 de octubre por la tarde como fundación, con el vocal del CGPJ Alfons López Tena como presidente y el profesor de derecho constitucional de la UPF Hèctor López Bofill como vicepresidente ejecutivo (Composició del patronat). Uno de los colaboradores del Cercle es el santboià Pedro Morón. Tot l'article

dijous, 11 d’octubre del 2007

L'injuriós invicte Federico Jiménez Losantos

Quan el mes que ve farà 32 anys de la mort del dictador Francisco Franco (20-N) incomprensiblement encara perduren en les ones hertzianes emissores de ràdio que propugnen el més pur “movimiento nacional”. Per més que intento comprendre i dilucidar els motius, no encert a donar amb ells.
S'ha aprovat fa temps una Constitució de tots els espanyols, uns Estatuts d'autonomia que ratifiquen legítimament les “diferències” o “peculiaritats” de cadascun dels territoris que configuren l'Estat Espanyol actual. Tot això dins un marc democràtic que s'ha donat a anomenar “la transició sense traumes”. Però, curiosament, ens trobem amb una part substancial de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana de les Españas Imperiales, que no ha avançat ni un mil·límetre des que va morir el dictador.

Prova inequívoca de tal afirmació, la COPE, un mitjà d'incomunicació que s'utilitza única i exclusivament per a l'enfrontament i la confrontació. Tots i cadascun dels programes que emet aquest monstre radiofònic, van destinats a revifar les “dos españas”, a recordar als seus oients que encara no s'ha acabat la Guerra Civil, que encara queden vermells, maquis o el que és molt pitjor; nacionalistes perifèrics que intenten el desmembrament del país. Que encara queden catalans, bascos i gallecs per civilitzar, que España es Una Grande y Libre. Clar que sempre “ens quedarà L'Àngelus” de les 12 del migdia per intentar dissimular que estem escoltant alguna cosa semblant a la paraula de Déu...

En qualsevol nació civilitzada dels cinc continents, un mitjà de comunicació com aquest seria declarat il·legal. Els nord-americans, per exemple, li haurien tret randa a dos-cents articles de la seva Constitució per procedir al seu tancament immediat. Demòcrates i republicans, farien sorgir a la palestra que aquest mitjà de comunicació és una clara ingerència d'una institució religiosa en les tasques que corresponen al Govern Federal dels Estats Units. Altres traurien punta al fet inqüestionable que s'incompleix arbitràriament i es malinterpreta la, tan cloquejada, llibertat d'expressió. Però, amics, estem a Espanya i sembla que aquí es permet tot segons el mitjà i les persones que ho pregonen.

Un mitjà de comunicació eclesiàstic, teològic, doctrinari, evangelitzador, religiós i pertanyent a la Conferència Episcopal Espanyola o el que és el mateix: a les ordres del Vaticà, no pot cridar a la confrontació, a la guerra santa entre comunitats, a la defensa d'una sola opció política (la dreta més recalcitrant i involucionista) que casualment coincideix en molt amb “una de las dos españas”.

I aquesta emissora partidista, apàtrida i rancorosa, no dubte a contractar certs periodistes mercenaris perquè li facin la tasca bruta. Professionals (?) de la mentida, la calúmnia, la difamació i la tergiversació total de l'article 20 de la Constitució Espanyola, aquest que ens parla de la llibertat d'expressió i separa el blat de la palla, diferenciant-ho de la injúria i la mentida, per exemple.
Govern, Jutges, fiscals, Audiència Nacional, Tribunal Constitucional... Tots a l'uníson semblen fer la vista grossa a la COPE, en pro d'una llibertat d'expressió mal entesa i pitjor aplicada. És més important que algú cremi la fotografia d'un rei sense comandament ni poder decisori o faci una caricatura...

Ningú s'adona que una mentida dita mil vegades... que una idea errònia llançada en un mitjà de comunicació de masses és molt més perillosa que una bomba adossada, una caricatura o la crema d'una fotografia.

I aquí segueix, rient cada matí des de la capital de las españas, Federico Jiménez Losantos, el gran masturbador de la mentida i perillós delinqüent noticiari. El falsificador de la veritat per excel·lència, el Joseph Goebbels nacionalsocialista espanyol. Llegint, matí després de matí, els escrits que li passen Les seves Eminències. Editorials preciosistes omples de “roman paladino” i “siempre hay un roto para un descosido”.
El malabarista del despropòsit i dels “assassins per onsevol” que formen part de parlaments triats democràticament, però que guarden armes perilloses als seus domicilis que cal escorcollar... El delator dels nacionalistes perifèrics, que més que parlar lladren o xiuxiuegen polonès. El periodista que proclama haver estat lluitador antifranquista, però els continua defensant fins somiant. L'enemic de la diferència nacional, el totpoderós Jiménez Losantos, amb el que ningú pot (ni la Constitució) i que encoratja cada matí als gloriosos Tercios de Flandes, l'Espanya donde nunca se pone el sol o las gestas gloriosas de la División azul...

Esbirro de l'Església mal entesa, Federico Jiménez Losantos, apedrega dia després de dia als que se surten de l'Espanya Uniformada, amb el suposat beneplàcit de tota la classe judicial, religiosa i política. Si hi ha querelles, es paguen i afer conclòs. La casa és gran i no mira en despeses. Els pobres que esperin. Un senyor que, si hi hagués justícia de debò, hauria d'estar sota reixes, tancat a la masmorra més freda i fosca d'Alcalà Meco. Mal li aniria a aquest mercenari de la informació, si tots i cadascun dels agreujats tinguéssim de debò via lliure a la justícia.
Mal li aniria a aquest pregoner de fira vingut a més, si tots els agreujats tinguéssim accés a la protecció que mereixem per part de l'Estat centralista.
Mentrestant, els periodistes anònims (els que no som estrelles) hem d'anar mesurant les paraules (o els dibuixos) per no incórrer en cap supòsit que contradigui les lleis establertes. Amb mil juristes que tafanegen des del Passeig de la Castellana tots els nostres passos. Legió d'observadors, alts funcionaris d'hisenda, espies clandestins, que tafanegen els nostres escrits, les nostres paraules en els mitjans audiovisuals, no sigui que transcendeixi massa això de les balances fiscals que no s'han publicat i sigui del domini públic que l'Espanya de Jiménez Losantos esprem a uns per afavorir descaradament a altres, i no sempre als més desfavorits.


Pedro Morón de la Fuente
Escriptor i Periodista

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Se ofrece concejal

El Periódico de Catalunya
/10/2007 PROTESTA EN EL BAIX LLOBREGAT
Se ofrece concejal
• Una plataforma se queja de los elevados sueldos del alcalde y los ediles de Sant Boi con una singular página en internet

Noticia aparecida hoy en El Periódico de Catalunya
y firmada por
XAVIER ADELL

Publicidad institucional

En el semanario "El Mercat de Sant Boi", correspondiente a esta semana (del lunes día 8 al 14 de octubre), que se ha repartido hoy, aparece media plana de publicidad municipal en la página 3 correspondiente al Barrejant'07.
Todo entraría dentro de la normalidad a no ser por la circunstancia de que el "Barrejant" se ha celebrado los días 5, 6 y 7 de octubre. Ya es agua pasada.

Sin comentarios...

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Primer acte reivindicatiu de l'Associació Santboiana Proseleccions Esportives Catalanes

En el transcurs de l'emocionant partit de rugbi celebrat en el Baldiri Aleu aquest diumenge, entre la U. E. Santboiana i el C. D. El Salvador de Valladolid, partit que lamentablement ha perdut l'equip local per 13 a 23, ha efectuat el seu primer acte reivindicatiu i de presentació l'Associació Santboiana Proseleccions Esportives Catalanes.
Tres dels components de la Junta Gestora de l'Associació i altres afiliats, van procedir a la col·locació d'una gran pancarta (que es poden veure en les fotos adjuntes) van repartir adhesius i tríptics facilitats per la "Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes" i va ser ondada una gran bandera en el transcurs de tot el partit que ha estat retransmès en diferit pel Canal 33 de la televisió catalana i al que han assistit nombrosos socis i simpatitzants de la U. E. Santboiana

L'entitat es va crear el passat dia 28 de setembre en una reunió que va tenir lloc en Cal Ninyo i a la que van assistir una quinzena de persones. En la dita reunió es van aprovar els Estatuts de l'entitat i la seva Junta Gestora que va quedar configurada de la forma següent:
President: Félix Caparrós i Siles
Secretari: Josep Maria Comas i Valenzuela
Tresorer: Sergi Turiella Gómez
Vicepresident 1er.: Ferran Cobo i Forns
Vicepresident 2on.: Pedro Morón de la Fuente.

Posteriorment l'associació es va presentar el dia 1 d'octubre en el Registre d'Entitats i Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat.

D'altra banda en l'acte de presentació del llibre Nació.Cat de Saúl Gordillo (5 d'octubre) , es va dur a terme un avanç del Bloc elaborat per l'entitat i que en breu serà inaugurat oficialment i del qual donarem complerta informació.

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona