dissabte, 12 de desembre del 2009

El 13D, Si a la Independència

Amics:
Tot va començar amb les últimes grans manifestacions transversals que s'han produït a Barcelona en els últims anys. Abans i després, s'han anat creant nombroses plataformes ciutadanes que propugnen la independència de Catalunya. A poc a poc s'han anat unint els partits polítics no-espanyolistes (per denominar-los d'alguna manera).
Després va venir Brussel·les, Arenys de Munt, i finalment el diumenge 13 de desembre amb més de 165 municipis catalans que consulten els seus ciutadans si volen o no ser independents de l'Estat Espanyol.
Humilment l'autor d'aquest blog ha fet tot l'humanament possible per col·laborar en totes aquestes accions. Basti analitzar una mica en els comentaris personals del blog.
Vull dir-vos que, malgrat que alguns s'entesten a posar pals en les rodes al que vinc fent des de fa molts anys, continuaré col·laborant amb totes aquelles organitzacions, plataformes o partits que propugnin la independència de Catalunya. Senzillament perquè estic convençut que aquesta és l'única via que ens queda si volem ser competitius i avançar amb la resta d'Europa.

Pel sí a la Independència!!!.
¡Visca Catalunya Lliure!
Pedro Morón de la Fuente

divendres, 11 de desembre del 2009

Aquellos nostálgicos revolucionarios

Después de la larga travesía del desierto de la mal llamada transición española, parece ser que algunos personajes han llegado a la conclusión de que Catalunya existe como nación. Deben ser aquellos que han pasado toda una vida (como enunciaba Machín en su famosa canción) viviendo del cuento o lo que es lo mismo de los partidos políticos preponderantes, ya sea como políticos o como cargos de confianza, y ya en su declive como personas (jubilados, pensionistas o parados) se han percatado de que ha de hacerse algo por Catalunya, su cultura, su lengua y también su independencia. Son aquellos, antaño jóvenes revolucionarios de vanguardia, que han descubierto su nacionalidad catalana casi llegando a la jubilación. Los mismos que se han pasado más de 30 años disertando sobre la utopía y renegando de las ideas equívocas de Marx y Lenin (falla la praxis, dicen), mientras comían los garbanzos del pueblo y compraban sus camisas a cuadros y pantalones de pana en El Corte Inglés con tarjeta de crédito.

Una vez escrita esta larga y dura entradilla, ha de darse una explicación coherente puesto que estos personajes de opereta, así como otros que cambian de opinión según si tenemos levante, poniente, siroco o tramontana, podrían ser los responsables de tanta división como se vive en Catalunya en los últimos años.
Nada más fácil que haber vivido toda una transición (sin traumas relevantes) bajo el amparo de los poderes fácticos y, llegada la decadencia personal, acordarse de que hay una nación sin estado pendiente de una justa independencia o proceso separatista.

Esta claro que no me gustan un ápice estas personas cuyo lema ha sido el silencio más espantoso mientras vivían a costa del erario público, y ahora son los fans más esplendorosos de las libertades catalanas y su lengua propia. Dice el refrán: “nunca es tarde si la dicha es buena” por tanto han de ser bienvenidos y tienen derecho a poner su grano de arena. Pero por otra parte, hemos de ser conscientes del papel que han jugado en los últimos 30 años con referencia a la lucha por la consecución de las libertades de este país y tendríamos que saber ponerlos en el lugar que realmente les corresponde. Aquellos que han pasado tanto tiempo diciéndonos que ‘se ha hecho todo lo humanamente posible porque no se produzca una fractura social en España’ son también los conniventes de que la mayoría de franquistas y falangistas hayan muerto en la cama sin pagar ninguna factura por sus crímenes. La parte republicana ya pagó con creces su participación en la guerra dejándose la vida en cunetas, muros de cementerio y cárceles paupérrimas. Las banderas victoriosas han triunfado en la transición y han escrito su historia, nadie les ha pedido cuentas de casi nada y así se ha cerrado una enorme y sangrante herida en falso. Posiblemente una de las heridas más mal cerradas que supura de toda Europa.

Muchos de aquellos “arriba parias de la tierra, en pie famélica legión” de los años 60 y 70, se han olvidado de lo bueno, más que de lo malo, de la consabida lucha de clases. Parece ser que con la ‘democracia de la hipoteca’ ya no existen clases sociales o que éstas hayan desaparecido del lenguaje político cotidiano.
Ante el fracaso de las ideas internacionalistas y unipersonales, estos personajes han encontrado refugio en la consecución de la independencia de Catalunya ya en su otoño dorado. Quieren convertir idealistamente aquello del “internacionalismo proletario” en partidismo nacionalista de andar por casa.
Claro que, Catalunya siempre ha estado ahí, en los años 60 del siglo XIX y del XX. Con las mismas necesidades de independencia, con el mismo espolio fiscal (o más) y con muchos ciudadanos necesitados de aire libre.
Pedro Morón

dijous, 3 de desembre del 2009

Els altres andalusos

COMUNICAT DE PREMSA
Cada vegada que la societat catalana des de la seva base social o bé representada pels partits polítics al Parlament de Catalunya fan moviments per a autoafirmar-se com a poble la serp regional desperta.
Només cal recordar com l’any 1998 la FECAC del Sr. Francisco García Prieto va exercir públicament d’oposició política contra el Parlament de Catalunya per tal que no aprovés l’actual Llei de Política Lingüística, una posada al dia de l’anterior Llei de Normalització Lingüística.
Només cal recordar com poc després de la constitució del primer tripartit liderat pel M.H. Sr. Pasqual Maragall la CECREC (Confederació d’Entitats Culturals Regionals de Catalunya) alertava als partits polítics catalans respecte el fet de no haver estat consultada en cap moment en el projecte i elaboració del nou Estatut de Catalunya.
I en aquests moments dos noticies certifiquen que la serp regional torna a sortir del seu cau. La primera aparició és la noticia publicada a EL PERÍODICO DE CATALUNYA del diumenge passat (29.11.09) on el Vice-Consejero de Governación de la Junta de Andalucia, Sr. José Antonio Gómez Periñán en un acte a Barcelona declara: .”..hemos dejado expresamente a Catalunya para el final, pues somos conscientes de la importancia de esta colonia...”, presentant el “Plan andaluz para estrechar lazos con los emigrantes en Catalunya”. La noticia anava acompanyada d’una fotografia molt sucosa: el Sr. Francisco García Prieto, l’esmentat Sr. Gómez Periñán i el Sr. Josep Maria Sala, actual Secretari de Formació del PSC i “Gran Hermano” de tot el que es cou en el mon de les entitats regionals a Catalunya. L’article es posiciona clarament mitjançant unes proclames totalment impresentables relatives a la delimitació de competències de l’Estat autonòmic.
Per acabar-ho d’arrodonir, ahir 2 de desembre el diari AVUI a la seva pàgina 6 informava de la posició de la CECREC contra les consultes sobiranistes. Novament aquesta confederació mostra com sota expressions a primera vista neutrals es treballa incondicionalment a favor de l’espanyolisme més ranci, el de “antes roja que rota” i “de una grande y libre”.
L’Associació Altres Andalusos vol denunciar obertament que la FECAC i CECREC només representen un grup reduït de persones format pels membres de les seves Juntes Directives i alguna cobertura externa que els injecta ideologia. En realitat doncs, i tal com la mateixa CECREC reconeix, no pot parlar en nom de les persones d’origen extremeny, aragonès, castellano-manxego, andalús o gallec que resideixen a Catalunya, atès que la mateixa Confederació reconeix que tots som catalans. Que la CECREC es posicioni en contra de les consultes sobiranistes considerem que es perfectament legítim encara que els motius al.legats siguin totalment incongruents.
El fet que el teixit social català es mobilitzi per qüestions que afecten al futur de Catalunya no pot ser mai motiu de conflicte ni perjudicial per la convivència pacífica, ni crispar a una part de la societat catalana. Ans al contrari, una societat densa i associada, que es mostra activa i proposa iniciatives imaginatives és una societat vacunada contra aquells que creuen que la comunitat es pot dirigir com un ramat de xais.
Finalment des de l’Associació Altres Andalusos demanem:
1.- Que el President del Parlament de Catalunya M.H. Sr. Ernest Benach al costat dels portaveus dels partits polítics amb representació a la Cambra catalana es manifestin sobre les manifestacions del Sr. José Antonio Gómez Periñán, Vice-consejero de Gobernación de la Junta de Andalucia esmentades anteriorment.
2.- Que la Junta de Andalucía si vol conèixer l’estat d’ànim, desitjos i nostàlgies de tots aquells catalans d’origen andalús i els seus descendents ho faci a través del seu homòleg a Catalunya: el Govern de la Generalitat, i no pas a través d’intermediaris que només es preocupen o procuren pels seus propis interessos.
3.- Que els Srs. Artur Mas i Joan Puigcercós en la seva condició de màxims responsables de CiU i ERC expressin públicament la seva opinió respecte a les manifestacions dels dirigents de la CECREC al diari AVUI esmentades, atès que responsabilitzen aquestes formacions polítiques de canviar les regles del joc mitjançant postures extremistes i maximalistes.
4.- Que la FECAC i la CECREC amb una vocació declarada d’intervenció en la política de Catalunya donin el pas i es transformin en un partit polític, tot preparant els seus programes electorals per participar en les properes conteses electorals, per tal de conèixer el seu suport real.
5.- Que l’Associació Altres Andalusos dona suport exprés a les consultes sobiranistes que es duran a terme a més de 100 ciutats i pobles del nostre país el 13 de desembre de 2.009. Els referèndums són una eina d’aprofundiment de la democràcia, i considerem que qualsevol idea que es dugui a terme sense pressions i amb llibertat, tot respectant les posicions de tothom, sense violència i fins i tot amb un cert to festiu, serviran indubtablement a afirmar-nos com a poble i fer realitat el títol del manifest publicat per 12 diaris catalans: LA DIGNITAT DE CATALUNYA.
Lluís Cabrera SánchezPresident de l’Associació Altres Andalusos
Barcelona, a 3 de desembre de 2.009
http://www.altresandalusos.org/

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona