dijous, 25 de novembre de 2010

Quatre columnes de Puig i Cadafalch

RESTITUCIÓ DE LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH, TOTA UNA EPOPEIA

En el moment de publicar aquest article les quatre columnes ja són aixecades o a prop del final. Finalment hem assolit l’objectiu fixat fa més de vuit anys. Al·leluia!!
Cal recordar que el mes de juny de 2002 vam fer les primeres passes amb la visita a l’arquitecte municipal Joaquim Español que ja pel seu compte havia presentat el projecte de restitució a la Comissió de Cultura presidida pel regidor de cultura d’aleshores, Ferran Mascarell.
El seu projecte va ser rebutjat per considerar que ja no s’esqueia restituir res sinó emprar noves singularitats, noves idees, materials, etc. Vam entendre que toparíem amb la mateixa pedra i vam decidir cercar el suport de la societat civil abans de presentar-lo novament. Un projecte que ja s’havia proposat el mes de juny de 1994 i que s’havia fet públic insistentment.
L’esmentat any un important rotatiu de Barcelona publicava un dia sí, i un altre també, articles sobre les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch. Aquest diari titulava d’aquesta manera alguns dels seus articles sobre les quatre columnes: 3 de juny de 1994 “Montjuïc volverá a tener el gran monumento a Catalunya que Primo de Ribera dinamitó” o el dia 4 de juny “Políticos y arquitectos aplauden la restitución de las columnas que derribó Primo de Ribera” o el 12 de juny “Las columnas que don Miguel mandó fusilar” etc. Desprès va caure en un inexplicat oblit i no se’n va tornar a parlar mai més, fins que la Xarxa d’Entitats ho vam impulsar.
I per quina raó hem volgut restituir aquest singular i emblemàtic monument? No hi ha una sola raó, sinó moltes. Vegem-ho:
Per honorar la memòria dels homes i dones que han lluitat per la llibertat nacional de Catalunya, perquè és el monument més representatiu de la nostra nació, perquè és un acte d’autoestima i de reafirmació històrica, perquè la democràcia ha de recuperar el que una dictadura va enderrocar per esborrar-nos com a poble, perquè era un patrimoni artístic i patriòtic lligat a la cultura mediterrània de valor universal, perquè és un acte de reafirmació patriòtica, de la nostra nacionalitat i també per doblegar la voluntat d’un dictador, malgrat sigui vuitanta anys després.
Repassant aquests vuit anys hem de reconèixer que hem tingut detractors, alguns de significatius, pel que representava el monument, alguns en articles, amb mitges paraules, però deixant entendre el seu malestar per la significació patriòtica del monument, altres, amagant la seva contrarietat sota excuses de les despeses i altres invocant l’impacte visual. Molts d’aquests articles sortits de persones pretesament catalanes i altres, simplement perquè no els agradava, incapaços de veure més enllà de detalls insubstancials i sense importar-los el seu substrat patriòtic
També cal dir que a La Xarxa li ha calgut córrer una autèntica gimcana d’obstacles, perquè després d’haver estat aprovada el 9 de novembre de 2005 una resolució del Parlament de Catalunya sobre la recuperació del monument de les Quatre Columnes i després que el 27 de gener de 2006 l’Ajuntament de Barcelona aprovés una declaració institucional per la seva restitució, en els dos casos per unanimitat, l’Ajuntament de Barcelona proposa que es restitueixin a Montjuïc, però en posició lateral.
Davant aquest posicionament de l’Ajuntament, La Xarxa incrementa l’activitat en el sentit de cercar noves entitats i arquitectes per signar un manifest que s’adreça a l’alcalde de Barcelona en el qual es declara que només es pot parlar de restitució si es respecta la posició frontal original, tal com les va pensar el seu autor Puig i Cadafalch, fins que el 6 de maig de 2008 té lloc la primera reunió del primer tinent d’alcalde Carles Martí amb les entitats i encara en faltarien dues més. Finalment, el dia 27 de juny de 2008 el ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova per unanimitat, a proposta d’ERC la restitució de les quatre columnes a Montjuïc en posició frontal.
A partir d’aquí, hauran de passar dos anys i mig més per solucionar altres temes relacionats amb l’assignació de pressupost, aprovar el projecte sense victòries alades i la signatura de tràmit administratiu per iniciar les obres. El mes de maig de 2010 es comunica a La Xarxa que ja s’està treballant en la construcció fins que finalment el 5 de novembre d’enguany es procedeix a l’acte públic de soterrament de la documentació generada durant aquests vuit anys de campanya.
Malgrat les dificultats, podem dir que l’esforç ha valgut la pena, ja que aquest singular i magnificent monument serà una fita emblemàtica propicia per a recordar els lluitadors per les llibertats catalanes, i que allò que una dictadura feixista va enderrocar, la societat civil catalana ho ha restituït.
Enric Padrosa i Campderrich
La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals *

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona