dimecres, 12 de novembre del 2008

L'altra Espanya de Rodríguez Ibarra

Mentre el nacionalisme espanyol triomfa als camps de futbol, les pistes de tennis, en els parquets de basquetbol americans i en alguns circuit de fórmula 1 (és l'únic reducte que li ha quedat), l'ínclit "guerrero de las mesetas extremeñas", José Luis Rodríguez Ibarra va i diu que els nacionalistes i independentistes han de ser relegats al Senat, passant-se pel folre de l'abric totes les lleis emanades de la Constitució, elaborada als temps de la transició política.
Clar, ell és Rodríguez Ibarra. Com ho és, pot dir el que li vingui en gana, encara que sigui quelcom més retrògrad i involucionista que les conclusions del PP en Quintanilla d'Onésimo. Posats a dir diguem que aquest expresident d'Extremadura és molt més de dretes que Mariano Rajoy i té més mala llet que un sergent de l'exèrcit americà. Com és espanyol i espanyolista, ningú clama al cel per les nombroses ximpleses que diu i ningú no ho denuncia els jutjats, per descomptat.

Tampoc ningú no es dóna compta que aquest senyor, i molts altres com ell que coneixem de sobres, no és tan espanyol com aparenta. Si de cas representa a la llengua viperina d'una part gaire reduïda de les Españas Imperials. Tregui's El País Basc, Els Països Catalans i Galícia i vegi's el que queda. Aquesta és l'Espanya de Rodríguez Ibarra i els seus acòlits, tots ells dignes d'ingressar a la Legió Estrangera amb seu a Ceuta i Melilla (amb perdó de la Legió que no sé si els admetria a files). Al Passeig de la Castellana li aplaudeixen; és un dels representants de la dretassa convertida al progressisme de fira i, per tant, fa el seu treball: posar travetes als què reclamen els seus drets històrics i la part del pastís fiscal que els correspon.

Aquesta postura crítica cap a “l'altra Espanya” li va de meravella, perquè cada cop que arremet contra Pujol, Carod, Puigcercós, Maragall o Montilla, s'omple d'honra Espanyola i li envien un sac més de doblons d'or a la seva depauperada Extremadura. Que, per cert, s'anuncia a so de bombo i platerets en totes les televisions emulant a Andalusia, com a regió turística per excel·lència, qui paga aquests anuncis? Se suposa que els mateixos que financen els llibres, ordinadors, colònies d'estiu, gratis per a tots els nens extremenys, i les autovies a quatre carrils per on passen tres carros i dos burros amoïnats cada dues hores… O sigui, els beneits dels catalans a qui cal mantenir ferms invitant-los que es presentin només en les llistes per al senat.

No és atrevit dir, dit el que s'ha dit, que el pensament d'aquest excels expresident extremeny s'assembla cada dia més al del senyor José Marí Aznar. Llàstima que “el tito Manolo” president de la Junta d'Andalusia, se li ha avançat en ‘detracció econòmica de l'altra Espanya' en proclamar als quatre vents que és la seva intenció oferir en breu banda ampla (d'un mega) gratis a tots els andalusos, com si d'un cantó suís es tractés la seva autonomia, mentre per aquí ens continuem canviant d'operadora d'internet en un intent va d'estalviar-nos alguns euros.
Viva la Pepa!! criden els gaditans…

Pedro Morón de la Fuente
President de Catalònia Acord

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona