diumenge, 30 de maig del 2010

Sant Boi Decideix y los botiflers culturetas

En el transcurso de la Asamblea General de Sant Boi Decideix celebrada en el Salón Rosa del Ateneu Familiar (26/05/2010), un compañero me apunta al oído: ‘¿sabes una cosa? El otro día un concejal del ayuntamiento de Sant Boi (pecado sin pecador) comentó en el transcurso del pleno en el que se votaba la adhesión del Consistorio a la consulta de Sant Boi, “estos cuatro gatos no tendrán cojones de llevar a cabo la consulta.” Claro que lo hizo con la boca pequeña y no públicamente. Y ya ves lo que tenemos aquí hoy.’
Lo que teníamos era una sala llena de personas perfectamente organizadas, desgranando una tras otra todas las acciones que se han llevado a cabo en los últimos meses y todas las que se tienen previstas hasta el 20 de junio, fecha en la que está programada la votación popular. Una pantalla en la que podíamos ver un video promocional y otros asuntos de menor cuantía. La puesta en escena de la asamblea apuntaba con claridad a que Sant Boi tendrá su consulta popular sobre la independencia, pese a quien pese…
En el citado pleno municipal la clase más ‘demócrata’ o sea, los ‘progresistas de izquierdas’ (PSOE-ICV) y la derecha (PP y Ciutadans) anticatalana, votaron rotundamente en contra de que la gente utilice su libre albedrio, su libertad, su democracia o lo que es lo mismo; su derecho a decidir libremente o a hacer lo que le venga en gana, siempre dentro de la legalidad y respetando las leyes vigentes, SIN PISTOLAS Y SIN BOMBAS LAPA, como debe de ser. Parecidas votaciones se han repetido en pueblos y ciudades de toda Catalunya donde mandan los ‘progres’ y los peperos. Los une, los rejunta, ‘La Unidad Indivisible de España en lo Universal’ ¿les suena? Cuando pueden lo ponen en práctica sin ningún tipo de rubor, como en el País Vasco, alegando razones peregrinas que solo convencen a los necios y a los recolectores de subvenciones europeas y déficits fiscales del este peninsular. Léase: Països Catalans. Que nadie se llame a engaño: el espíritu español colonialista sigue vivo.
Ni qué decir tiene la enorme alegría que me embargó al ver en aquel histórico Salón Rosa a gran número de jóvenes comprometidos con la idea independentista de Catalunya. No faltaban viejas glorias pero eran minoría. Puedo decir con propiedad que hacía muchos años que no asistía a un acto tan emotivo como éste, en el que me sentí rodeado de semejantes que asumían tan naturalmente como yo el tan cacareado derecho a la autodeterminación de los pueblos.
En ese lugar y a esa misma hora, eché a faltar a esos políticos intelectuales santboianos de ‘abolengo’, prosapia y contrastado pedigrí. Esos ciudadanos rimbombantes que dedican su tiempo a difíciles malabarismos culturales y estilísticos, como no, en defensa de la lengua, la música y la cultura de este país. Los mismos que han vivido (y viven) del momio y no pueden mojarse ni mezclarse con las ideas independentistas o separatistas de la plebe, so pena de perder sus privilegios tan arduamente ganados. Eché a faltar a esos intelectuales que nos miran de reojo midiendo nuestra estatura cada vez que coinciden con nosotros por la calle, como esperando encontrarnos más bajitos, feos y rechonchos. Si, esos intelectuales políticos que nos perdonan la vida cada día por nuestras ideas y que en el fondo menosprecian nuestro esfuerzo personal en defensa de la democracia, porque piensan que “ya estamos en democracia y no son necesarias las asociaciones de vecinos ni individuos como nosotros que perseguimos molinos de viento…” No, en esa asamblea del 26 de mayo no vi a ninguno de ellos. Seguramente andarían escuchando alguna pieza de Mozart a cargo de la Orquesta Filarmónica de Berlín, quien sabe si dirigida por Karajan, o recreándose en la lectura de algún escritor de moda de esos que se regocijan por ‘lo bien que hemos llevado en España eso de la transición democrática.’
Amigos, seguro que cada uno de vosotros conoce a varios de estos señores ‘siete ciencias’ que, al fin y a la postre son los auténticos aliados de los colonialistas. Esos señores de cierta edad que habían formado parte de células clandestinas, que militaron en partidos de extrema izquierda o nacionalistas, que ahondaron en las ’razones profundas del pobrerío’ pero que, finalmente, abogaron y abogan por el poder más corrupto que existe: la sopa boba.
Mucho cuidado con estos individuos. Al día siguiente de ser proclamada la independencia de Catalunya serían los primeros en intentar ocupar los puestos burocráticos apelando a su fidelidad inquebrantable a la nación catalana. Así ocurrió en 1979 cuando aparecieron de debajo de agujeros y baldosas los demócratas de toda la vida a los que nadie conocía pero que ocuparon todos los cargos disponibles.
Que se queden con sus blogs, sus reuniones gastronómicas semanales, su cartilla de la Caixa y su torre en Masquefa o la Cerdanya. Nosotros seguiremos con nuestra idea peregrina de una consulta independentista no vinculante que no sirve para nada (dicen) pero que cada vez atrae a más miles de ciudadanos de todas las procedencias…
Pedro Morón de la Fuente

dilluns, 17 de maig del 2010

MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERENCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME

Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’Estatut de 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l’Estatut de 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la Nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.
Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se’n diuen, a l’hora de la veritat, tampoc no acceptarien la solució singular que l’especificitat catalana requereix.
Respectem profundament l’opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible és constitueixi pacíficament, per via de referèndum, en un estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l’espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.
No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper Novembre podrien permetre fer un pas endavant cap aquest objectiu. Per això, els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.
La celebració d’una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents, però creiem que val la pena d’intentar-ho perquè estem convençuts que, amb la unitat, la independència és possible. I és la única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, I establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat .
Barcelona, a dotze d’abril de 2010



Signants a 11 de Maig de 2010
Josep Mª Ainaud de Lasarte (Barcelona) Advocat, Historiador i Polític de CDC
Victor Alexandre i Benet (Barcelona) Periodista i Escriptor
Antoni Mª Badia i Margarit (Barcelona) Filòleg i ex rector de la Universitat de Barcelona
Llibert Barcons i Freixas (Sabadell) Ex Director general del Banc de Sabadell
Heribert Barrera i Costa (Barcelona) Químic, ex president ERC i ex president del Parlament de Catalunya
Agustí Bassols i Parés (Barcelona) Advocat, Polític UDC, ex conseller de Justícia i President de Sobirania iJustícia
Joan Blanch i Rodríguez (Badalona) Advocat, ex alcalde Badalona i ex diputat PSC
Martí Boada i Juncà (Sant Celoni) Geògraf i Naturalista
Oriol Bohigues i Guardiola (Barcelona) Arquitecte
Moisés Broggi i Vallès (Barcelona) Cirurgià, Escriptor i Fundador de IPPNW
Miquel Calçada i Olivella (Sabadell) Periodista i Empresari de mitjans de comunicació
Salvador Cardús i Ros (Terrassa) Sociòleg i Escriptor
Ramon Carner i Alivés (St Feliu de Codines) Empresari i President del Centre Català de Negocis
Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona) Actriu
Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona) Compositor simfònic
Jordi Coca i Vilallonga (Barcelona) Escriptor, Dramaturg i Director d'escena
Oriol Domènec i Llavallol (Barcelona) Cirurgià
Àlex Fenoll i Cruells (Barcelona) Empresari
Lluís Ferrer Caubet (Palma) Veterinari, ex rector de la UAB
Josep Fornas i Martinez (Barcelona) Editor, ex secretari de Josep Tarradellas i ex diputat d’ ERC
Patricia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires) Periodista i Escriptora
Joel Joan i Juvé (Barcelona) Actor, guionista i director de teatre
Fèlix Martí i Ambel (Barcelona) Filòsof i President d’ honor del centre UNESCO a Catalunya
Jesús Mestre i Godés (Barcelona) Historiador
Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit) Escriptor i Membre del IEC
Joan Monràs i Vinyes (Sabadell) Enginyer Tèxtil i ex empresari Tèxtil
Marc Monràs i Vinyes (Sabadell) Empresari
Pedro Morón de la Fuente (Granada) Periodista, Escriptor i President de Catalonia Acord
Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona) Teòleg, Filòsof i Escriptor
Mª Teresa Peyrí i Macià (Barcelona) Vídua de Carles Pi-Sunyer i neta de Francesc Macià
Núria Pi-Sunyer i Coberta (Barcelona) Escriptora i filla de Carles Pi-Sunyer
Jordi Porta i Ribalta (Barcelona) Humanista, ex president Òmnium Cultural i Membre de UNESCO
Catalunya
Eveli Puig i Doria (Barcelona) Advocat, Empresari, Publicista i Fundador de CDC
Jordi Roch i Bosch (Barcelona) Metge i President Mundial Joventuts Musicals
Xavier Roig i Castelló (Barcelona) Enginyer, Empresari i Assagista
Antoni Ros i Marbà (L’Hospitalet de Ll.) Director d’orquestra Simfònica
Jacint Ros i Hombravella (Barcelona) Catedràtic emèrit d’economia de la UB
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona) Filòsof, catedràtic d'estètica a la EAB. Fundador del Institute for the Humanities
Miquel Rubirola i Torrent (Arenys de Mar), Economista, ex alcalde d’Arenys de Mar per CiU.
Jordi Sales i Coderch (Barcelona) Doctorat en Filosofia i President Rector de la UCE
Eva Serra i Puig (Barcelona) Historiadora i Política
Màrius Serra i Roig (Barcelona) Escriptor, Periodista i Enigmista
Josep Miquel Servià i Figa (Palamós) Poeta i Escriptor
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc) Filòleg i Vicepresident del IEC
Josep Mª Solé i Sabaté (Lleida) Historiador
Tilbert Didac Stegmann (Barcelona) Catedràtic de Filologia Romànica a Frankfurt.
Miquel Strubell i Trueta (Òxford) Sociolingüista i Fundador de Sobirania i Progrés
Josep M Terricabras i Nogueras (Calella) Catedràtic de Filosofia de l'universitat de Girona i Escriptor
Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles) Assagista, Humanista, ex rector de la UVIC
Marià Trabal i Villena (Barcelona) Advocat i Historiador
Amèlia Trueta i Llacuna (Barcelona) Llicenciada en Història i Escriptora
Domènec Vendrell i Vila (Barcelona) Cardiòleg i Empresari de Centres de Salut
Francesc Vicens i Giralt (Barcelona) Escriptor i Polític
Joan Pere Viladecans (Barcelona) Pintor
(Roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya a les 13, 00 h. del 17/05/2010)

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona