diumenge, 4 / maig / 2008

En defensa de les bones pràctiques del periodisme

Algo se mueve entre las candilejas de quienes fabrican la información...
Nota pública subscrita pels directors dels diaris estatals, el degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya i el president de l’APM.
L'exercici del periodisme passa per creixents dificultats que deterioren la qualitat de la democràcia i perjudiquen als ciutadans, que no reben una informació satisfactòria i suficient. Entre aquestes dificultats i males pràctiques figura la provocada per personatges públics, de la política i d'altres àmbits, que eviten sotmetre's al procediment clàssic de conferències de premsa, amb torn de preguntes i repreguntes dels periodistes que representen mitjans informatius acreditats, i recorren a les anomenades “declaracions institucionals” sense més explicacions públiques addicionals.
Considerem que aquestes “declaracions sense preguntes” no mereixen la compareixença de periodistes, sobra amb la distribució de les mateixes, en els suports possibles, perquè els mitjans valorin el tractament informatiu que els sembli adequat.
La recent campanya electoral va posar de manifest aquesta i altres deficiències. Els principals candidats van defugir les conferències de premsa, i van optar per prefabricar titulars i informació, especialment per als mitjans audiovisuals.
Signen:
José Antich, director de La Vanguardia; Ángel Expósito, director d'ABC; Javier Moreno, director d'El País; Rafael Nadal, director d'El Periódico de Catalunya; Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo; Francisco Marhuenda, director de La Razón; Arsenio Escolar, director de 20 Minutos; Ana I. Pereda, directora de Què; Albert Montagut, director d’ADN; Ignacio Escolar, director de Público; Josep Carles Rius, degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya; Fernando González Urbaneja, president de l’APM i de la FAPE.

dissabte, 3 / maig / 2008

Lo que se oculta a los ciudadanos

Para que comencemos a darnos cuenta de en qué país vivimos:
"Los periodistas británicos saben, hasta el último penique, lo que le cuesta al erario público el uso de los coches oficiales, la compensación pagada a los sospechosos del IRA o la ubicación de las cámaras que registran la velocidad de los coches. En España, conocer las listas de espera en los hospitales es una tarea titánica y el sueldo del presentador del telediario de una televisión pública está considerado alto secreto. La diferencia entre el Reino Unido y España es una ley que regula el derecho de acceso a la información."

dijous, 1 / maig / 2008

Quien calla, otorga...

Puedo estar muy equivocado. Puedo haberme quedado ciego, sordo y mudo. Posiblemente no vea la realidad como el resto de mortales.
A lo peor he perdido la capacidad de análisis de la realidad.
Igual de tanto escribir (artículos, libros y tonterias por el estilo) me he quedado más seco que un lagarto. Es posible porque, visto el panorama de la actualidad santboiana, es para decidirse por ir al psiquiátra o apuntarse a jugar a la petanca y dejar para siempre esto de escribir y criticar.
El "abrazo del Oso" que se ha producido en el seno del ayuntamiento de Sant Boi, ha dejado sin voz a los ciudadanos de la ciudad. Ningún partido político ha dicho (hasta ahora) 'esta boca es mia' con referencia al Ateneu Santboià y la decisión del Tribunal Supremo. Claro que es muy pronto para lanzar las campanas al vuelo, pero...
Ya sabemos que hay unos que siempre han estado de acuerdo en que sea derruido, otros han preferido observar las aves viajeras desde el mirador de Sant Ramon, varios han decidido defender las charcas húmedas de la comarca, y otros han ayudado a los subasteros a ganar los juicios.
Siempre que he tenido oportunidad he defendido que el Ateneu (o los ateneos) son del pueblo, de los ciudadanos. Centenares de artículos, muchas entrevistas en la radio y la TV local así lo demuestran. Seguiré así, siempre. Otros han preferido un sillón en la Sala de Plenos. El resto mandan a los "machacas" de siempre a que den la cara. Algunos, que se creen 'intelectuales de la revolución', se dedican a disertar sobre lo que personalmente les interesa obviando los problemas reales de Sant Boi de Llobregat (que son muchos y complicados). Una minoría se ha aliado cómodamente con los poderosos y les parece bien todo lo que a estos les parece bien...
¡Vaya pueblo en el que me ha tocado vivir!
¿Dónde están los controladores que controlan al controlador?
Que os aproveche hermanos...

dilluns, 28 / abril / 2008

El Tribunal Supremo falla contra el Ateneu Santboià

Amigos todos:
Según me acaba de comentar por teléfono un miembro de la Junta Directiva del Ateneu Santboià, el Tribunal Supremo ha fallado en contra del recurso presentado en su día por la entidad.
Tan mala noticia sólo puede significar que le han dado la razón a los subasteros a menos que se pueda recurrir al Tribunal Constitucional. Si no fuese así, la única salida que nos queda a todos aquellos que queremos al Ateneu es acompañar a los jóvenes que hoy se han encadenado a las verjas de la Torre del Sol. Se trata de una de las injusticias más grandes a las que he podido asistir en toda mi vida, y ha tenido que pasar precisamente en democracia ¡que vergüenza!
Si los ciudadanos de Sant Boi no se movilizan en este caso concreto, ya cal que pleguemos todos y dejemos de hacer el paripé.

dimarts, 22 / abril / 2008

Emotiu homenatge de UGT i CDC al santboià Miquel Puig i Vargas

La Unió General de Treballadors (UGT) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) van rendir un emotiu homenatge a Miquel Puig i Vargas el passat dia 17 d’abril a la Sala d’Actes de la seu central de dit sindicat a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona.
Van estar presents en l’acte, el Secretari General de UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez i Suárez i el Secretari General de CDC Artur Mas i Gavarró. També van assistir altres destacades personalitats del món de la política i el sindicalisme, com l’exconseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya Antoni Comas o Josep Maria Violant, exdirector de l’empresa pública ADIGSA, amics i companys de treball ambdós del finat.
A la sala d’actes de UGT, omple al complet, es van veure també alguns regidors i exregidors de l’ajuntament de Sant Boi i una àmplia representació de l’agrupació local de CDC de Sant Boi, partit en què militava des de principi dels anys 90 Miquel Puig.
També van assistir a l’acte molts amics i antics companys que van formar part, com ell, de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i que ara pertanyen també a altres partits polítics. Va obrir l’acte la filla del Miquel, Lara Puig i Barba, -que en tot moment va estar acompanyada per la seva mare, esposa del traspassat- amb un sentit discurs sobre la figura del seu pare, a qui va considerar el seu amic i mestre, ressaltant davant de tot com se sentia d’orgullosa d’haver-ho tingut com a pare. Discurs que va emocionar tots els assistents per venir d’una persona tan jove i que demostrava unes conviccions molt fortes i un tarannà amb què va fer sobrat honor a l’homenatjat. Per la seva banda l’exconseller Antoni Comas, va ressaltar alguns dels valors humans de Miquel Puig, com el seu compromís social, la seva camaraderia, la seva intel·ligència natural i la seva capacitat d’anàlisi i treball.
L’arquitecte santboianos i amic personal del traspasat, Pere Pugés, va catalogar a Miquel Puig com ‘el primer santboià que és va manifestar antifranquista en els anys 60, la qual cosa li va costar anar a la presó’. L’exregidor socialista va apuntar també que poc abans de morir li havia fet una entrevista per a un llibre de pròxima aparició.Tant el secretari General de UGT, Josep Maria Álvarez, com el de CDC, Artur Mas, van anteposar en llargs discursos la qualitat humana i la capacitat d’anàlisi de Miquel.

Publicat a Nas de Barraca abril 2008

dilluns, 7 / abril / 2008

Centenari de la senyera estelada

Convocatòria:
Dia: 14 d’abril
Hora: 12:00
Lloc: Diputació, 276 Barcelona

Presentació pública de la Comissió del centenari de la senyera estelada
1908 – 2008

Us convidem a que conegueu de primera mà les activitats que es realitzaran en motiud'aquesta commemoració.
L'acte, que comptarà amb coneguts representants de la societat civil, vol posar èmfasis en la voluntat de pervivència
d'aquesta popular icona catalana.


Els presents a l’acte seran:

Alfons López Tena Vocal del Consell General del Poder Judicial / President del Cercle d´Estudis Sobiranistes
Mònica Sabata / Gerard Fernàndez Portaveus de la PDD, Plataforma Dret a Decidir
Elisenda Paluzie Professora de Teoria Econòmica de la UB. / Portaveu de Sobirania i Progrés
Sergi Blàzquez Vicepresident Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.
Jaume Ranyer Alimbau Jurista, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili, i escriptor.
Miquel Calçada Llicenciat en Periodisme, Fundador del Grup Flaix.
Joel Joan Actor
Armand de fluvià Heraldista
Mavi Dolz Representant Acpv
Fèlix Martí President honorari d’Unescocat
Jordi Cuixart i Navarro Vicepresident del Euram i gerent
Víctor Alexandre Escriptor
Pedro Morón de la Fuente Escriptor i periodista, President de l´Associació Catalònia Acord i de La Casa de Andalucía de Sant Boi.
Pere Mayans Llicenciat en filologia catalana. Professor d´ensenyament secundari.
Roger Buch Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB. Professor de la URL
Adam Majó Secretariat nacional de la CUP
Martí Majoral Representant d’Alerta Solidària
Eric Bertran Creador i administrador general del portal El Fènix (Exèrcit del Fènix, Bon dia Països Catalans i elfènixTV).
Xavier Barberà Impressor
Blanca Serra Secretària general sindicalista del sindicat d’Ensenyament (STEC)
Carles Benitez Centre de Recerca i documentació Pau Vila
Ramon Piqué Profesor de traducció i d’Interpretació a l’UAB / Representant de L'Associació Memòria Contra la Tortura
Núria Cadenes Periodista / Militant del PSAN Partit Socialista d’Alliberament Nacional


Els adherits fins ara són:

Jaume Sobrequés i Callicó Director del Museu d’Història de Catalunya.

Jordi Porta President d’Òmnium Cultural

Toni Strubell i Trueta Professor de Filologia Anglesa a la Universitat de Deusto. Coordinador de la
Comissió de la Dignitat.
Oriol Junqueras Historiador de la UAB.

Enric Pujol Historiador de la UAB i membre del projecte del museu de l’Exili de la
Jonquera.

Josep-Maria Terricabras Nogueras Doctor en Filosofia i Ciències de l´Educació per la Universitat de Barcelona i
per la de Münster (Alemanya).

Albert Manent Historiador

Josep Maria Ainaud de Lasarte Escriptor i historiador

Alfons López Tena Vocal del Consell General del Poder Judicial / President del Cercle d´Estudis
Sobiranistes
Mònica Sabata Portaveu de la PDD Plataforma pel Dret de Decidir.
Joan Ferran i Oliva Sotspresident de la Societat de Beneficiència de Naturals de Catalunya, del casal català de
l´Havana.

Toni Gisbert Coordinador d’Acció Cultural País Valencià i historiador.

Sergi Blàzquez Vicepresident Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes

Aureli Argemí Director general del CIEMEN

Jaume Ranyer Alimbau Jurista, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili, i escriptor.

Miquel Sellarès Secretari general d´Opinió Catalana, director de la revista Debat Nacionalista, membre de la junta
d´Òmnium Cultural.

Xavier Margais Basi Doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears.
Jordi de Escalada Casal de Catalunya de Buenos Aires
Gerard Fernández Ciria Portaveu de la PDD - Plataforma Dret a Decidir
Jordi Muñoz Politòleg de la Universitat Pompeu Fabra i Yale University
Fèlix Martí President honorari d’Unescocat
Miquel Mayol i Raynal Exdiputat d´ERC al Palament Europeu / Fundador d´Esquerra Catalana dels Treballadors de
Catalunya Nord

Pedro Morón de la Fuente Escriptor i periodista, President de l´Associació Catalònia Acord i de La Casa de
Andalucía de Sant Boi.

Elisenda Paluzie Professora de Teoria Econòmica de la UB.

Oriol Creixells Calvet Coordinador cafès-restaurants Via Fora!

Fermí Rubiralta Casas Historiador per la Universitat de Barcelona i doctorat en Ciències Polítiques en al Universitat
del País Basc.

Josep Guia Doctor en Matemàtiques i professor del Departament d´Àlgebra a la Universitat de València.

Uriel Bertran i Arrué Diputat d´Esquerra al Parlament de Catalunya per ERC

Francesc Xavier Hernàndez Cardona Historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials.

Lluís Ferran Toledano Llicenciatura en Filosofia i Lletres, secció d´Història. Coordinador del Centre d’Història
Contemporània de Catalunya.

Josep Maria Figueres i Artigues Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació Facultat de Ciències de
la Comunicació UAB.

Rosa Calafat Professora i doctora de la Universitat de les Illes Balears en Filologia Catalana

Fèlix Villagrassa Doctor en Història (Universitat de Barcelona).

Joan Navais i Icart Historiador i secretari general del Centre de Lectura de Reus.

Marc Ferrer i Murillo President de l´Associació d´Historiadors i Historiadores dels Països Catalans. Terrassa.

Agustí Barrera Puigví Llicenciatura d´Història per la Universitat de Barcelona (es dedica a l´ensenyament de la
història a secundària).

Xavier Escura Historiador i regidor de Sant Cugat.

Pere Castellanos Llicenciat en història.

Xavier Deulonder i Camins Historiador i documentalista.

Juli Cuèllar Gisbert Historiador.

David Garrido Historiador i periodista.

Josep Sort Jané Doctor en ciències polítiques i de l’administració. Professor de la Facultat de Comunicació.
Universitat Ramon LLull

Ramon Carner President de LA XECNA (Xarxa d´Establiments amb Consciència Nacional). Llicenciat en Ciències
Econòmiques a la UB.

Ramon Alcoberro Pericay Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Professor associat d’Ètica a la
Universitat de Girona.

Roger Buch i Ros Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB. Professor de la URL.

Toni Ibàñez Filòsof i escriptor.

Jordi Vila-Abadal i Vilaplana Doctor AAT.

Enric Larreula i Vidal Escriptor.

Agnès Toda i Bonet Filòloga catalana, actualment lectora de català a la Universitat del País Basc.

Jordi Solé i Camardons Sociolingüista autor de ""La llengua que ens va parir"" - Sobirania sociolingüística catalana.

Pere Mayans Llicenciat en filologia catalana. Professor d´ensenyament secundari.

Jordi Romaguera i Cubedo Professor de català, membre del CNC, secretari executiu del II congrès Internacional de
llengua catalana i escriptor.

Enric Borràs Editorial el Llamp.

Robert Surroca Tallaferro Escriptor. Exmilitant del Front Nacional de Catalunya.

Xavier Sardà i Cabero Conseller comarcal d’Osona de promoció econòmica. Llicenciat en psicologia per la
Universitat de Barcelona.

Jaume Piquer Jordana Activista Cultural.

Jordi Sunyer i Ballana Periodista d’EL 9 TV i EL 9 (Osona).

Oriol Soler i Adillón Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. El Brull (Osona).

Joan Muray i Rubió Historiador

Jordi Bilbeny Historiador

Jordi Pons Historiador

Jordi Jordan Farnós Historiador

Maria Rosa Cardona Serra Llicènciada en Història

Josep Xaubet Vilanova Historiador, llicenciat per la Universitat de Barcelona

Tomàs Callau i Bladé Llicenciat en Història

Ramon Freixes Responsable de Formació de la Fundació d´Estudis Històrics de Catalunya

Raimon Miranda Escriptor, periodista i guionista de cinema

Xavier Borràs Escriptor, periodista

Enric I. Canela Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB

Èric Bertran Creador i administrador general del portal El Fènix (Exèrcit del Fènix, Bon dia Països Catalans i
elfènixTV).

Francesc Poblet i Feijoo Historiador

Gerard Moreno Jovent Independentista de Catalunya

Joan Fernandez Dissenyador gràfic i membre de la Candidatura d´Unitat Popular

Josep Anguera Saez Tècnic amb producció i prevenció de riscos laborals

Marta Rovira i Martínez Grup d´Estudis de les Identitats - http://www.identitats.org/

Moisès Rial Sindicalista i del Fòrum Faustí Llaverias

Josep Callís i Franco President de la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany. Professor de Didàctica de la
Matemàtica de l’UdG

Oriol Càlichs Soler Cuiner i comercial

Xevi Rovira i Montéis Regidor de cultura, turisme i serveis socials de l´ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer

Jordi Bancells Borràs Dinamitzador cultural

Daniel Camon i Pastor Periodista i realitzador de TV

Joan-Pere Pujol President d’El Cercle Alfons Mias

David Soriano i Taché Portaveu Nacional de l´Espai Jove de la Intersindical-CSC

Toni Hermoso Pulido Doctorat de Biotecnología

Xavier Cruzado President de Dignitat Nacional

Àlex Corretgé i Verruga Empresari TI

Emigdi Subirats i Sebastià Escriptor, llicenciat en filologia anglesa i historiador amateur

Núria Cadenes Escriptora

Josep Ainaud i Escudero Economista

Aleix Andreu i Oliver Enginyer tècnic industrial

Anna Serra i Coll Economista

Jordi Prenafeta i Pàmpols Poeta i responsable de l’Àgora Literària dels Països Catalans

Jordi Cuixart i Navarro Vicepresident del Euram i gerent

Marçal Orri i Comerma President de l’Associació Cultural EspaiCat

Jaume Cabaní Enginyer / cap de Projectes

Mireia Tordera Filòloga

Joan Domingo Sociòleg

Jaume Fàbrega Historiador, crític d’art i assessor gastronomic

Jordi Estalella Iniciatives Jàssera

Lluís Estrada President del Col.lectiu 1714

Jordi Gibergans Iniciatives Jàssera

Xavier Mir i Oliveras Filòleg i blocaire

Xavier Andreu i Prat Antiquari i llibreter
.(...i molts més......................)

Per més informació:

Contacteu per confirmació al 690.143.846 Comissió del centenar o escriviu mail a: contacte@estelada.cat / http://www.estelada.cat/

Barcelona, 7 d’abril de 2008

dissabte, 15 / març / 2008

Ustedes que pueden, dialoguen...

Ya ha pasado el "tsunami" de las elecciones. Nada nuevo bajo el sol. Más de lo mismo. La única diferencia es que tratando de nacionalismos seguimos con unos muy pequeños, pero protestones, y otro cada vez más grande y poderoso, más acaparador y muchísimo más excluyente.
El bipartidismo se ha instalado definitivamente en esta sufrida parte de la vieja Europa. En el Estado Español tenemos dos partidos que compiten en la Liga de Campeones y el resto que juega en Regional Preferente y con campo de tierra. Los dos partidos mayoritarios han ocupado la mente de los ciudadanos bajo la consigna del miedo. Los unos; martilleando con el supuesto del retroceso democrático, los otros; con el miedo a la inmigración, al terrorismo y con aquello de "antes roja que rota". Ambos se pasan cuatro años hablando pestes sobre los malvados nacionalistas e independentistas que quieren desunir por siempre la España Grande y Libre. Claro que los que dan la cara a menudo en la pequeña pantalla (salvo en el caso de la derechona, derechona…) no acostumbran a atacar con obuses de calibre a los regionalistas periféricos, dejan este trabajo a los barones, que todo partido que se precie, tiene en la retaguardia para tal fin.
Cuatro largos años renegando y maldiciendo sobre las injustas demandas de los que quieren la ruptura. Cuatro años de encefalograma plano, de lavado de cerebro al buen ciudadano medio español que asume como verdadero que los nacionalistas periféricos son "el dimoni pelut" son avarientos, garrapos, quieren quedarse con el trozo de pan de Andalucía o Extremadura y que exigen cosas como que le digan lo que pagan al Estado y que, por tanto, publiquen las cuentas.
Pero cuando llegan las elecciones todo son promesas: publicarán las balanzas fiscales, arreglarán los trenes, darán cuatrocientos euros a cada ciudadano (¿y por qué se los han quitado antes del sueldo?), construirán no se cuantos miles de pisos para jóvenes, les darán dinero para los alquileres, harán todas las residencias de ancianos que sean necesarias. Es decir; lo mismo que prometieron hace 4 u 8 años y que aun no han cumplido…
Ya es de dominio público que muchos jóvenes de hoy en día repiten la cantinela aquella de que los independentistas son nefastos y los nacionalistas más. Afirman que romper un país en varios no es de recibo, cuando la globalización campea por todas partes e incluso llega, en forma de satélite artificial, hasta los anillos de Saturno. Está claro que los artífices de la llamada transición también han lavado el cerebro a nuestros hijos y nietos, con el beneplácito de los gobiernos de turno. Unos más que otros, para ser más exactos. La mayoría de profesores, que no maestros, han eludido la cuestión política en un intento poco digno de que nadie sepa en el futuro (hoy) que existe una cosa que se llama lucha de clases. Posiblemente porque se culpe a este concepto de los males de "las dos Españas" de Machado. Hay que olvidar… y tanto hemos olvidado que ya nos suena lejano aquello del derecho de autodeterminación de los pueblos o lo del Imperio de la Ley en las sociedades libres y que un grupo homogéneo de ciudadanos tiene el derecho a su libertad.
Por la misma causa los jóvenes actuales (en su gran mayoría) carecen de datos fidedignos sobre el sindicalismo. Ni les interesa. Nadie los ha motivado. Asisten resignados y dolidos a que les hagan contratos basura, incluso por horas y mal pagadas. Cuando les hablas de que hubo tiempos en que los sindicatos mayoritarios defendían a los trabajadores, ponen cara de incrédulos.
Podría decirles muchas cosas a los jóvenes que piensan así. Por ejemplo; que dentro de la supuesta democracia en la que estamos inmersos tendría que caber cualquier posibilidad, opinión o planteamiento político que se haga en libertad y pacíficamente. No puede ser. Pensar así es tan malo como poner una bomba lapa. Los separatistas no tienen cabida en la España uniformada. Sin embargo desde que acabó la Segunda Guerra Mundial (1945) cuéntense las nuevas naciones que han nacido en Europa, sin ir más lejos.
¿Qué pasa? Pues que estamos metidos en una democracia estatal ficticia en la que imperan unos enormes intereses que nos conducirán a un futuro calcado al de los Estados Unidos de Norteamérica, como máximo, sino ponemos coto al desvarío. Claro que Estados Unidos surgió de la nada hace poco menos de 300 años, los mismos que hace que Catalunya, por ejemplo, perdiera su libertad cuando había llegado a ser (hacía otros 500 años) la dueña del Mediterráneo. Creo que la diferencia es endiabladamente robusta y contundente. Pero no. Catalunya (por ejemplo) no tiene derecho a recordar su historia. España sí, donde nunca se ponía el sol fruto del abordaje, la rapiña y el asesinato.
Podría decirles también a esos jóvenes conformistas que es muy posible que el fracaso de la izquierda-izquierda española (léase Izquierda Unida) haya sobrevenido por el abandono sistemático que han hecho los sindicatos de clase de sus más imprescindibles obligaciones. El injusto y retrógrado sistema electoral que tenemos ha hecho el resto.
En definitivas cuentas el miedo a un futuro incierto, la desinformación sistemática incluso en las escuelas y universidades y los genes nacional-españolistas, han propiciado que el Estado Español salga triunfante (en formato de dos únicos partidos que cortan el bacalao) y acapare casi todos los escaños del Parlamento madrileño. Testigos son los enormes leones que conducen a los escaños. Por cierto: robados en su día a los sevillanos. 323 sillones de 350. Poder absoluto frente a cualquier movimiento insurgente. Estamos más atados que la pierna de un romano…
Mientras tanto los partidos minoritarios nacionalistas se pelean encarnizadamente entre sí, para regocijo de los que recaudan y mandan. Incluso dentro de los parlamentos de las propias autonomías históricas que anhelan independencia, unos quieren sobresalir sobre los otros e incluso se odian a muerte. Cuando son más las cosas que les unen que las que los separan, insisten en viejas rencillas, mientras los godos de las mesetas castellanas colocan a los suyos en los puestos de mando frotándose las manos con deleite.
Poco arreglo tiene el panorama a estas alturas. El nacionalismo está enfermo, el independentismo más. Parafraseando a una famosa locutora de radio: ‘ustedes que pueden dialoguen.’
(Publicado en la Agenda Catalònia Acord del mes de marzo 2008)