diumenge, 5 de setembre del 2010

Divideix i venceràs

No crec que es tracti a aquestes altures de desprestigiar a cap candidatura independentista. Tampoc a cap dels partits polítics, associacions o entitats de caràcter independentista que es van a presentar a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Es tracta senzillament de posar alguns punts sobres les ies sense que per això ningú no es cridi a escàndol ni se senti atacat.

D'una banda dissabte passat, dia 4 de setembre, es va triar els candidats de Solidaritat Catalana per la Independència, la formació fundada per Joan Laporta. Resulta que es decideix utilitzar la fórmula de les primàries per triar els candidats. Però no a tots els candidats. Els dirigents de la nova formació decideixen blindar als sis primers per la circumscripció de Barcelona (Laporta, López Tena, Uriel Beltrán, Isabel-Clara Simó, Anna Arqué i Emili Valdero) o el que és el mateix: assegurar-se una acta de diputat, si es produeix el cas. Per tant a Barcelona només es pot afirmar que s'han utilitzat unes primàries amb els daus trucats, amb trampa en el principal. En les altres tres places (Girona, Tarragona, Lleida) se sobreentén que suposadament ha passat quelcom semblant al triar-se a ‘dit' als caps de llista que han presentat candidatura. Mal comencem si damunt es posa sobre el tapet i en dubte la fórmula utilitzada pel Sr. Carretero (Reagrupament) de triar els candidats en assemblea.

A més a més per ambigus motius que gairebé ningú coneix, cadascuna d'aquestes formacions, a hores d'ara, es presentarà a les eleccions per separat, quan tota la Catalunya independentista pensava i pensa que l'ideal era i és formar una coalició, simplement per allò que junts traurien molts més diputats que per separat. Però no, per separat i amb desqualificacions encobertes per ambdues parts.

Endarrere han quedat tota una sèrie de minúsculs partits i petites iniciatives que no han fructificat i que han col·laborat a desmembrar l'ampli moviment independentista forjat en multitudinàries manifestacions que tots tenim present. Endarrere han quedat Brussel·les, Ginebra, Arenys de Munt i el 10-J. Com sempre uns fan de tro i és per a altres la ploguda. Legítim, per repetit al llarg de la història, que cadascú faci de la seva capa una casaca, però les cartes deurien haver estat sempre panxa enlaire i damunt de la taula. Fa la impressió, tal com s'han desenvolupat les coses, que uns s'han treballat el missatge independentista pensant en primàries amb cartes marcades i a la seva conveniència, mentre els altres han jugat a col·locar als més afins en primera línia de contesa.

Ningú ha pensat en totes aquelles persones anònimes que s'han corregut el carrer demanant la independència, que són els més, i que ara dubten (encara que solapadament) de les fórmules utilitzades pels quatre capitostos (que ningú ha triat democràticament) que surten en les notícies. Ningú pot dubtar que la màxima romana “divideix i venceràs” s'ha produït com cal en la nostra Catalunya actual. Sincerament; no ho hagués fet millor l'aparell de la intel·ligència espanyola.

Benvingudes siguin com més candidatures independentistes o sobiranistes surtin a la llum en benefici de la nostra malparada Catalunya. El moment ho requereix. Espanya s'ha passat i es passa amb escreix en les seves aspiracions colonialistes i espoliadores. Les mentides i promeses de dubtosa 'catadura' sorgides des del Passeig de la Castellana són moneda comuna que ja ningú no creu. És necessària una resposta contundent i aquesta només pot donar-se en els moments actuals per mitjà de les urnes. En aquesta tessitura el joc net i transparent era i és més necessari que mai.


Sant Boi, 5 de setembre de 2010

Pedro Morón de la Fuente
Periodista
President de Catalónia Acord

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona