dimarts, 6 de novembre de 2007

El Baix Llobregat, de moda

BRESSOL DELS POLÍTICS QUE ARA GOVERNEN A CATALUNYA

Des de l'any 2003 la comarca del Baix Llobregat ha saltat a la palestra informativa per múltiples motius. Un dens territori català pròxim als 700.000 habitants, que anteriorment passava gairebé desapercebut, ara és portada de diaris. Ciutats com Cornellà o Sant Boi han entrat per la porta gran de l'imaginari col·lectiu espanyol per motius molt variats (Pau Gasol, José Montilla, aeroport del Prat, atacs racistes, etcètera) i últimament per haver-se col·lapsat a conseqüència de les obres faraòniques que l'Estat està portant a terme. Primer amb el llarguíssim i somnolent pla del delta, després amb la malaguanyada construcció de l'AVE. Amb anterioritat, la construcció de vies, artèries i cinturons (ronda del Litoral, variants de l'autovia, adequacions de carreteres comarcals...) que l'únic que han aconseguit és una circulació més lenta amb embussos d'hores en els moments més necessaris per als ciutadans.

EL BAIX LLOBREGAT S'HA CONVERTIT en el bressol dels polítics que ara governen a Catalunya. La majoria dels anomenats capitans del PSC-PSOE són veïns del Baix Llobregat, o d'altres localitats del primer cinturó de Barcelona. És a dir, de la bossa d'immigrants estatals dels anys 60-70 més nombrosa. No és, ni de bon tros, fruit de la casualitat. Alguns alcaldes de la zona han governat durant més de 20 anys sense rebre cap molèstia des de la Generalitat. Primer amb l'extingida Corporació Metropolitana de Barcelona que ara volen tornar a ressuscitar, i després amb els ulls grossos del departament d'Urbanisme. Els ajuntaments d'aquesta comarca han governat a gust, uns més que altres, en els últims 27 anys. Alguns d'aquests municipis, com el de Sant Boi, van perdre la iniciativa cap al desenvolupament fa anys, per la mala gestió dels seus alcaldes, que han convertit la ciutat en un embut sense sortides ni entrades en hores punta. És més: Sant Boi (86.000 habitants), per exemple, no té cinemes, ni teatres, ni zones d'oci.
NO OBSTANT AIXÒ, CORNELLÀ, VILADECANS, Gavà o l'Hospitalet (aquest, annex a la comarca) són una altra cosa, han sabut adaptar-se als temps. Amb tot això, sembla que la feina encomanada al Consell Comarcal no ha estat del tot satisfactòria i el pas dels anys ho està demostrant. Per tant, José Montilla (i la seva esposa Ana Hernández) o José Zaragoza i molts altres no pot dir-se que hagin fet una feina encomiable des del Consell Comarcal del Baix Llobregat pel que fa al control de les infraestructures, malgrat capitanejar el partit que ha arribat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. I com sempre els errors del present i del passat cauen com una llosa sobre els més desfavorits; els treballadors/es, que han de fer hores extres sense cap remuneració per poder acudir als seus llocs de treball. De totes les alternatives possibles, l'AVE havia de travessar Bellvitge i el Gornal; dos barris netament obrers i que ja patien un enclaustrament secular, amb barreres arquitectòniques de tota mena. És el més fàcil: que paguin els de sempre, que són els més desfavorits. Ni l'alçada dels edificis ni la fragilitat sorrenca de la terra pròxima al delta han condicionat el pas del tren d'alta velocitat per aquesta zona. Sense tenir en compte que durant uns mesos els viatgers del famós Carrilet hem hagut de travessar unes vies que, com ara s'ha demostrat, estaven en perill imminent. Es comprèn per què el tren passava pel Gornal a cinc quilòmetres per hora...

L'IMPORTANT AQÜÍFER DEL DELTA ESTÀ EN VIES de desaparició. El riu segueix igual de brut i contaminat, les empreses importants han emigrat a Madrid o a altres països on la mà d'obra és més barata, i les indústries químiques han fugit. On abans hi havia indústria ara hi ha empreses d'equipaments, d'emmagatzematge o serveis. S'amplia l'aeroport sense mirar les molèsties als ciutadans (el Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels). S'executen obres, com la desviació del riu Llobregat, gairebé sense tenir en compte les zones ecològiques protegides. Es permet amb tota impunitat l'ampliació de la C-245 amb una rotonda al mig (la Parellada, entre Cornellà i Sant Boi) que és el punt negre més fatídic de tot l'Estat, i així porta molts anys sense que ningú li presti la més mínima atenció. El projecte de la línia 12 del metro (CiU) que anava des de Castelldefels i fins a la zona alta de Barcelona, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Sant Joan Despí, etcètera, es va apartar des del govern de Maragall, en benefici de l'ampliació d'altres línies que, inexorablement, finalitzaven a la plaça d'Espanya o a l'Estació de Sants. Ara ens trobem en un carreró sense sortida, amb unes obres començades i que ningú sap quan finalitzaran. Segur que algú pensarà en el rebutjat projecte de l'esmentada línia 12. Sempre tard, malament o mai. Això sí, a la nostra comarca s'ha construït d'una manera tan desenfrenada que mentre els joves no tenen capacitat econòmica per comprar o llogar un pis, s'està exhaurint el sòl públic en benefici de les construccions privades. Hauríem de preguntar-nos si qui no ha sabut posar ordre en una sola comarca pot fer-ho a tot Catalunya.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimarts, 6 de novembre del 2007

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona