dijous, 11 d’octubre de 2007

L'injuriós invicte Federico Jiménez Losantos

Quan el mes que ve farà 32 anys de la mort del dictador Francisco Franco (20-N) incomprensiblement encara perduren en les ones hertzianes emissores de ràdio que propugnen el més pur “movimiento nacional”. Per més que intento comprendre i dilucidar els motius, no encert a donar amb ells.
S'ha aprovat fa temps una Constitució de tots els espanyols, uns Estatuts d'autonomia que ratifiquen legítimament les “diferències” o “peculiaritats” de cadascun dels territoris que configuren l'Estat Espanyol actual. Tot això dins un marc democràtic que s'ha donat a anomenar “la transició sense traumes”. Però, curiosament, ens trobem amb una part substancial de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana de les Españas Imperiales, que no ha avançat ni un mil·límetre des que va morir el dictador.

Prova inequívoca de tal afirmació, la COPE, un mitjà d'incomunicació que s'utilitza única i exclusivament per a l'enfrontament i la confrontació. Tots i cadascun dels programes que emet aquest monstre radiofònic, van destinats a revifar les “dos españas”, a recordar als seus oients que encara no s'ha acabat la Guerra Civil, que encara queden vermells, maquis o el que és molt pitjor; nacionalistes perifèrics que intenten el desmembrament del país. Que encara queden catalans, bascos i gallecs per civilitzar, que España es Una Grande y Libre. Clar que sempre “ens quedarà L'Àngelus” de les 12 del migdia per intentar dissimular que estem escoltant alguna cosa semblant a la paraula de Déu...

En qualsevol nació civilitzada dels cinc continents, un mitjà de comunicació com aquest seria declarat il·legal. Els nord-americans, per exemple, li haurien tret randa a dos-cents articles de la seva Constitució per procedir al seu tancament immediat. Demòcrates i republicans, farien sorgir a la palestra que aquest mitjà de comunicació és una clara ingerència d'una institució religiosa en les tasques que corresponen al Govern Federal dels Estats Units. Altres traurien punta al fet inqüestionable que s'incompleix arbitràriament i es malinterpreta la, tan cloquejada, llibertat d'expressió. Però, amics, estem a Espanya i sembla que aquí es permet tot segons el mitjà i les persones que ho pregonen.

Un mitjà de comunicació eclesiàstic, teològic, doctrinari, evangelitzador, religiós i pertanyent a la Conferència Episcopal Espanyola o el que és el mateix: a les ordres del Vaticà, no pot cridar a la confrontació, a la guerra santa entre comunitats, a la defensa d'una sola opció política (la dreta més recalcitrant i involucionista) que casualment coincideix en molt amb “una de las dos españas”.

I aquesta emissora partidista, apàtrida i rancorosa, no dubte a contractar certs periodistes mercenaris perquè li facin la tasca bruta. Professionals (?) de la mentida, la calúmnia, la difamació i la tergiversació total de l'article 20 de la Constitució Espanyola, aquest que ens parla de la llibertat d'expressió i separa el blat de la palla, diferenciant-ho de la injúria i la mentida, per exemple.
Govern, Jutges, fiscals, Audiència Nacional, Tribunal Constitucional... Tots a l'uníson semblen fer la vista grossa a la COPE, en pro d'una llibertat d'expressió mal entesa i pitjor aplicada. És més important que algú cremi la fotografia d'un rei sense comandament ni poder decisori o faci una caricatura...

Ningú s'adona que una mentida dita mil vegades... que una idea errònia llançada en un mitjà de comunicació de masses és molt més perillosa que una bomba adossada, una caricatura o la crema d'una fotografia.

I aquí segueix, rient cada matí des de la capital de las españas, Federico Jiménez Losantos, el gran masturbador de la mentida i perillós delinqüent noticiari. El falsificador de la veritat per excel·lència, el Joseph Goebbels nacionalsocialista espanyol. Llegint, matí després de matí, els escrits que li passen Les seves Eminències. Editorials preciosistes omples de “roman paladino” i “siempre hay un roto para un descosido”.
El malabarista del despropòsit i dels “assassins per onsevol” que formen part de parlaments triats democràticament, però que guarden armes perilloses als seus domicilis que cal escorcollar... El delator dels nacionalistes perifèrics, que més que parlar lladren o xiuxiuegen polonès. El periodista que proclama haver estat lluitador antifranquista, però els continua defensant fins somiant. L'enemic de la diferència nacional, el totpoderós Jiménez Losantos, amb el que ningú pot (ni la Constitució) i que encoratja cada matí als gloriosos Tercios de Flandes, l'Espanya donde nunca se pone el sol o las gestas gloriosas de la División azul...

Esbirro de l'Església mal entesa, Federico Jiménez Losantos, apedrega dia després de dia als que se surten de l'Espanya Uniformada, amb el suposat beneplàcit de tota la classe judicial, religiosa i política. Si hi ha querelles, es paguen i afer conclòs. La casa és gran i no mira en despeses. Els pobres que esperin. Un senyor que, si hi hagués justícia de debò, hauria d'estar sota reixes, tancat a la masmorra més freda i fosca d'Alcalà Meco. Mal li aniria a aquest mercenari de la informació, si tots i cadascun dels agreujats tinguéssim de debò via lliure a la justícia.
Mal li aniria a aquest pregoner de fira vingut a més, si tots els agreujats tinguéssim accés a la protecció que mereixem per part de l'Estat centralista.
Mentrestant, els periodistes anònims (els que no som estrelles) hem d'anar mesurant les paraules (o els dibuixos) per no incórrer en cap supòsit que contradigui les lleis establertes. Amb mil juristes que tafanegen des del Passeig de la Castellana tots els nostres passos. Legió d'observadors, alts funcionaris d'hisenda, espies clandestins, que tafanegen els nostres escrits, les nostres paraules en els mitjans audiovisuals, no sigui que transcendeixi massa això de les balances fiscals que no s'han publicat i sigui del domini públic que l'Espanya de Jiménez Losantos esprem a uns per afavorir descaradament a altres, i no sempre als més desfavorits.


Pedro Morón de la Fuente
Escriptor i Periodista

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona