dilluns, 24 de setembre del 2007

Carta abierta a Hèctor López Bofill

Distinguido señor Hèctor López Bofill:

Ha descubierto usted -¡por fin!- la “sopa de ajo” o lo que es lo mismo; la causa fundamental de todos los males que aquejan a Catalunya, es decir: el gueto migratorio de los años 60 y 70....
Es evidente que ante la dificultad creativa que se le presenta al observar, palpar y analizar la situación política y social de nuestra nación (sin estado) lo más fácil es arremeter contra el “gueto españolista del Baix Llobregat” fuente de todos los males que aquejan a Catalunya.

Claro que afirma usted -entre líneas- que un mayor entendimiento entre las fuerzas políticas nacionalistas, catalanista e independentistas, hubiera propiciado que el Molt Honorable José Montilla siguiera siendo el alcalde de Cornellà. Esa es la verdad y no otra. Créame; no ha ganado la presidencia de la Generalitat “el gueto españolista”, más bien la ha perdido el descontrol, la soberbia y los “codazos” entre los dos partidos que podrían formas mayoría absoluta nacionalista (soberanista o independentista) en el Parlamento de Catalunya. Dejemos a un lado –por indefinidos e inoperantes- a los compañeros de Iniciativa per Catalunya...

En su artículo “Premiar el gueto” publicado en el diari Avui, lo dice usted todo con el titular. Algo difícil de conseguir por un periodista. Pero al decirlo todo con el titular, está poniendo de manifiesto su error netamente partidista. No se trata de “premiar” a nadie. Se trata de las leyes democráticas avaladas por las urnas. En definitiva; el “gueto” tiene mayoría en Catalunya con el apoyo de otras fuerzas políticas que le han dado “la grossa de Nadal” o lo que usted denomina como “premio”.

Pero claro, como posiblemente usted tenga que “nadar y guardar la ropa” no puede atacar de frente a tan potentes formaciones políticas y carga contra los “no catalanistas” o sea; los inmigrados de toda índole y condición, entre los que yo me encuentro por origen, no por ideología.
Usted, Sr. López, lleva mucho tiempo siendo irrespetuoso e irreverente con el “pluralismo”. Léase, si tiene tiempo y le place, mis últimos libros –“Yo, catalán de Granada” e “Historias de la inmigración” (La Busca Edicions S. L.)- verá que digo exactamente lo mismo que usted, pero con expresiones más documentadas, más vividas y más razonadas. Ya en el año 2001 (27 de octubre) la Associació Catalònia Acord, leyó un manifiesto en el Palau Reial de Pedralbes ante 350 personas inmigradas de esos años, proclamando la falta de catalanidad de nuestro –mal denominado- colectivo andaluz de Catalunya (¿Hasta cuándo?.) Los manifiestos (en catalán y castellano) fueron editados en un libro denominado “Catalònia Acord” del que se hicieron 10.000 ejemplares. Si lo desea le mando un ejemplar a la dirección que me indique.

Y digo que es -y ha sido- usted irrespetuoso porque –sin, posiblemente, quererlo-, nos mete a todos en el mismo saco “montillista”, cuando la realidad es muy diferente. Busque usted en el “Google” el artículo “Por qué José Montilla puede o no puede ser presidente de la Generalitat” de Pedro Morón, y verá las motivaciones de esta afirmación.
Quiero decirle con todo lo anterior que en mis escritos he propugnado por la integración de los míos, si no total, sí en el reconocimiento de los derechos identitários, lingüísticos e históricos de Catalunya. El tema de la lengua catalana –de hablarla o no después de tantos años- es mucho más complicado de lo que usted piensa. Entra en ello el nivel cultural de aquellos inmigrados (mis padres y abuelos) la situación política del momento y, ciertamente, que fuimos directamente a parar a “guetos” aislados donde lo único que se hablaba era castellano (y malo). Amigo, no es tan fácil y racional como usted lo explica en todos sus escritos. Habla de oídas o de leídas o de estadísticas, no de vivencias. Ese es uno de los errores de la nueva generación de “delfines” nacionalistas-catalanistas-independentistas......

Se trata –y se ha tratado siempre- de sumar y no de restar. Es decir; de conseguir que otros “Hèctor López” y otros “Pedro Morón” se adhieran a la causa nacional de Catalunya, no que de los pocos o muchos que somos (nunca se ha hecho una encuesta seria al respecto) salgamos decepcionados de unas críticas descarnadas, abiertas y a toda plana –con toro de Osborne incluído- culpando a los de nuestro origen de todos los males de Catalunya, atacando al Baix Llobregat o a Santa Coloma de Gramanet en su generalidad. Sería mucho más justo señalar directamente las políticas neolerrouxistas que se han dado en los últimos 30 años en poblaciones como las señaladas y a los oscuros personajes, entidades y fundaciones que las han propiciado. Políticas, personajes e instituciones, que ya sabemos todos cuáles son. Quien no lo sepa que lea el libro “Els altres andalusos” (Esfera dels Llibres) una prueba más de que, diciendo lo mismo que usted, lo hacemos de otra forma menos xenófoba, excluyente y separatista.

Sepa además, amigo López Bofill, que es usted uno de mis referentes ideológicos, y desde hace años. He asistido a muchas de sus conferencias y le he aplaudido. Pero creo que con esos ataques “frontales” y partidistas hacia la inmigración, tiene la batalla perdida de antemano. Agrégueme, si lo desea, a esa nueva corriente o fórum que se ha creado, y del que forman parte algunos de mis amigos. Sepáreme de sus ataques desmesurados, a diestro y siniestro (aunque sean verídicos) contra la antigua inmigración.

Otra pregunta” ¿quién ha premiado al gueto, el Baix Llobregat, algún partido político o a lo peor el 43,3% de ciudadanos catalanes que se abstuvieron en la autonómicas del año pasado?

En la situación política actual de Catalunya dibujar el escenario entre ciudadanos catalanistas y ciudadanos españolistas es un error de envergadura ¿Sabe por qué? Porque los últimos siempre saldrían ganando. Conozco a muchos López, García, Martínez y Rodríguez que son militantes de ERC o CIU. Si se tomasen al pie de la letra las tesis que usted propugna o sus incendiarios artículos, muchos de ellos abandonarían rápidamente su militancia. Al fin y al cabo su compañero de fórum, Alfons López Tena, arremete principalmente contra los “nacional-españolistas” de España. A los de aquí, a sus hijos y nietos, hay que ganárselos. Forman –formamos parte ya- del paisaje, somos catalanes de pleno derecho, y eso es irreversible.

Pedro Morón de la Fuente

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb vostè Sr.Moron. Si algun dia volem aspirar a ser més del que som com a país, caldrà comptar amb tothom, vingui d'on vingui i parli com parli. Sincerament, admiro la seva feina i l'encoratjo a continuar treballant perquè tots plegats poguem fer dia a dia el nostre país una mica més gran, lliure i solidari.
Albert Aguilera

Moisès Rial Medina ha dit...

Pedro,e va passar com vostè, en Hector Bofill és un referent sobiranista, però crec que lárticle en qüestió l´ha errat. Comparteixo les teves paraules, un país es fa comptant amb tothom i la llibertat vindrà amb exemples com vostè que treballa per l´entesa amb la gent que s´incorporen a la societat i a la nació catalana, amb independència d´origen, llengua familiar i condició social.

Anònim ha dit...

Jo també estic d'acord amb vostè, sóc més partidari d'emprar un llenguatge de sumar que no pas de restar. Estic segur que vostè sap perfrectament que el futur en llibertat d'aquest país està (sobretot) en mans dels catalans que, com vostè, tenen orígens a fora. Felicitats i endavant!

Anònim ha dit...

Sóc català d'origen i així ho és tota la meva família fins allà on he pogut saber. Els catalans no hem discriminat mai per l'origen d'una persona sinó pels seus fets. Tot i ser seguidor de les tesis d'Hector López Bofill crec que en aquest cas l'ha encertat senyor Morón i li dono tot el meu suport si això serveix d'alguna cosa.

Jordi Eduard ha dit...

Senyor Morón,

El felicito per la clarividència de les seves opinions, no puc sinó estar d'acord amb voistè i així li faré saber igualment al senyor López Bofill. Calen a l'independentisme, de fet, més Moróns i menys puristes.

Gràcies.

Jordi Eduard PERALES, assessor polític de Esquerra i la ALE a Brusel.les.

0 ha dit...

Hola

Sincerament vostè té raó. Es cert que no som "discriminadors", però no em negareu que en hi ha molts que sí. Sinó digueu-me: perquè ningú va perdre el temps en convèncer a on eren, quin idioma tenim, perquè som així. Però no discriminadors perquè si així ho fóssim potser avui dia Catalunya estaria igual que els Balcans.

Jo estic a Mèxic i me'n faig un fart. Però mai em canso perquè estimo el meu país, i malgrat no aprenguin el meu idioma ells sí sabran que es Catalunya i perquè hi ha gent que vol que sigui un país. I de ments "complicades" en hi ha a tot arreu. Es cert que tu decideixes si vols entendre o no, però la història es quelcom inesborrable i els fets són els fets i això es complicat d'ocultar-ho, perquè tard o d'hora ho sabran. Ergo no val la pena ocultar, a no ser que vulguis quedar com un hipòcrita.

No s'enfadi amb l'Hèctor; se que no ho esta, però entengui (i segur que això tothom hi estem d'acord) que, si ja parlant de vegades no ens entenem imaginis amb un article que complicat es.

Esperem que més companys seus del casal diguin la seva, o d'altres casals. La integració d'un poble (puc considerar-li així a efectes de ser més breu?) passa perquè aquest conegui i entengui amb qui conviuen.

N'estic segur que si féssim un referèndum consultant a tots els catalans (tots) si volen pagar menys impostos o pagar-los i rebre més prestacions, el guanyaríem -això ja ho va dir Carod-Rovira fa dies-.

Rebi una coordial salutació.

Ràimon

Anònim ha dit...

Disculpi'm perquè aquesta resposta ja li he deixat a la pàgina dels Altres Andalusos però trobo interessant, per discrepant, deixar-la aquí:

Doncs a mi em sembla que hauríeu de llegir dues vegades els textos abans de cremar l’escriptor.
Que certa classe política catalana ha fet servir la immigració espanyola en el seu discurs i que ha fet mans i mànigues per mantenir-la immigració, precisament premiant els guetos a l’estil “feria de abril”, després de dècades al país és quelcom que tots sabem. De fet tenia entens que era un dels principals punts de crítica dels Altres Andalusos, i amb raó.

Criticar de forma contundent aquest fet no ho trobo cap problema. Poc que es fa.

Tornis a llegir l’article amb més calma, treguis abans els prejudicis dels termes, i veurà una crítica contundent a aquells que després d’anys vivint en aquest país encara es consideren immigració, fins i tot els fills d’aquesta, i als polítics que encoratgen i s’aprofiten d’aquestes actituds.

Anònim ha dit...

Hace falta un partido independentista y nacionalista catalán capaz de conectar con esa parte de población que nunca votaría ERC o CiU por excesivamente puristas.
Pienso que se puede hacer catalanismo y promover el independentismo usando tambien el castellano.
Tambien se puede explicar la historia y la cultura de Catalunya en castellano.
El nacionalismo vasco siempre lo ha tenido mucho claro, y les ha sido mucho más fácil conectar con toda la población con independencia de sus orígenes.
Cuando se quiere a un país y a una cultura es mucho más fácil aprender y querer tambien a su lengua.

Amnistia Internacional

Una entrevista sobre la Feria de Abril de Barcelona